Al mercat disposem d’una sèrie de dispositius que normalment solen tenir unes prestacions limitades, degut a la seva mida reduïda. Típicament aquests dispositius són routers que el seu software està basat en Linux. D’aquí van sorgir varies comunitats de persones que han desenvolupat un sistema operatiu per tal de dotar de les màximes funcionalitats al dispositiu. La principal comunitat en aquest àmbit actualment és la OpenWRT. El OpenWRT ha desenvolupat el firmware Kamikaze. Actualment s’està en la versió 8.09, aconseguint dotar de suport per a més de 10 plataformes diferents. Una vegada instal·lat el firmware al dispositiu podem accedir-hi per 3 formes diferents: per Ethernet utilitzant els protocols Telnet o SSH, del port JTAG, o bé gràficament a traves del seu servidor web. El firmware del OpenWRT ens el podem descarregar de la seva web ja preparat per cada plataforma, també disposem de tots els seus paquets compilats. El firmware que ens descarreguem incorpora els paquets per defecte. Si volem tenir un firmware amb diferents paquets ens hem podem generar un de personalitzat. Aquesta operació es realitza amb el subversion. Des de un PC amb Linux, instal·lem el subversion; una vegada descarregades les fonts, obrim el menuconfig. El menuconfig és una petita aplicació que ens ajuda a escollir els paquets que desitgem. I després executem make world, que ens inicia el procés per generar el firmware i els paquets compilats. Aquest procés és molt lent, depenent dels paquets que seleccionem pot arribar a trigar més d’un dia. Ara bé, amb les opcions normals trigarà unes hores. Un cop tenim el firmware personalitzat tenim que injectar-lo al dispositiu. La Fonera disposa d’uns connectors JTAG que ens donen accés al RedBoot. El RedBoot és com la BIOS dels dispositius embedded. Al RedBoot podem gestionar les particions de les àrees de memòria, disposem d’accés al port Ethernet per tal de poder-nos descarregar els fitxers. Per poder accedir al RedBoot necessitem implementar un petit circuit que ens adapti els nivells de senyal del port sèrie als 5V necessaris pel JTAG. Un cop flaixejat el dispositiu ja el podem arrencar. La primera vegada que arranca s’ha d’accedir per telnet, introduir una contrasenya al usuari root, i reiniciar el dispositiu. Llavors es deshabilita el protocol telnet i s’habilita el ssh,que és molt més segur. A partir d’aquest moment tenim un petit ordenador. Que haurem de configurar per tal de tenir-lo al nostre gust. Per defecte l’enllaç Wireless està desactivat. Primer de tot l’haurem d’activar, i després configurar l’Ethernet i la Wireless. Podem configurar el dispositiu com a AccessPoint, Client, mode WDS, realitzar un bridge per unir l’enllaç Wireless amb l’Ethernet, assignar IPs de forma manual o automaticament per DHCP. Com que el firmware que hem instal.lat disposa dels paquets bàsics podem instal.lar una serie d’utilitats que ens facilitaran el nostre treball.