El format MIDI va suposar una revolució en el mon de l’àudio digital. Avui en dia, amb un ordinador i el software adequat es poden aconseguir produccions musicals d’una qualitat desitjable i amb un material relativament barat. El format MIDI té diverses aplicacions ja consolidades, com són la composició musical, la impressió de partitures, la simulació d’instruments i l’ús per a produccions multimèdia - atès el seu poc pes -. Al llarg d’aquest projecte s’ha intentat dur-ne a terme una de nova, o si més no, molt poc estesa: la reconstrucció musical. La idea del projecte és convertir un arxiu d’àudio inicial a MIDI, tractar-lo digitalment - és a dir, aplicar-li un sampler i modificar-lo mitjançant un seqüenciador - i, finalment tornar-lo a exportar. Aquest procés es pot dur a terme amb diferents finalitats: - La restauració d’un arxiu d’àudio que es troba en mal estat, gràcies a l’aplicació d’instruments virtuals que reprodueixen partitures MIDI. - La modificació d’alguns paràmetres de so, com pot ser per exemple, l’aplicació d’alguns efectes o la modificació del so d’algun instrument que no sigui el so desitjat. - El canvi d’instruments que interpreten una peça, és a dir, la substitució de l’instrument que interpreta la melodia en l’arxiu inicial per l’instrument que es desitgi. Per dur a terme el procés s’ha dividit el treball en quatre passos: la midificació, la neteja de la partitura, l’aplicació del sampler o vst a la pista MIDI i la mescla i masterització. És durant el primer pas quan sorgeix el principal problema del procés: la poca capacitat dels programes midificadors. Els programes de conversió d’àudio a MIDI estan molt poc desenvolupats, i els arxius MIDI resultants que s’obtenen són, moltes vegades, distants de l’arxiu de so original. Aquest problema es pot solucionar de forma exitosa quan l’arxiu d’àudio que cal convertir està interpretat per un sol instrument monofònic. Quan l’arxiu d’àudio a convertir és un instrument polifònic, el problema s’accentua, i quan l’arxiu conté més d’un instrument, encara es complica molt més. Per aquest motiu, el procés complet de reconstrucció d’una peça resulta molt més llarg i complex del que pot semblar de bon principi. Cal dir que el treball resultaria molt més fàcil, viable i se n’ obtindrien uns resultats molt superiors si els programes midificadors fossin de millor qualitat.