Als últims anys, degut a la demanda creixent d‟oli d‟oliva, les millores tecnològiques en oliverar s‟han intensificat. Aquestes han donat lloc a dos sistemes moderns de plantació: el sistema intensiu i el superintensiu. El primer (intensiu) es basa en densitats de plantació de 200-500 arbres per hectàrea, produccions mitges entre 6.000 kg/ha (secà) i 10.000 kg/ha (regadiu) i recol•lecció mecanitzada amb vibradors de tronc, arribant a vides útils de més de 30 anys. El sistema d‟alta densitat (superintensiu) es basa en plantacions amb densitats de més de 1.000 arbres per hectàrea formades en “seto” per tal de mecanitzar la recol•lecció amb veremadores, produccions que poden superar a les intensives els primers anys i vides útils properes als 15 anys. Aquest estudi vol avaluar la rendibilitat econòmica dels dos sistemes de plantació per a diferents situacions, centrant-se principalment en les regions olivareres catalanes (Lleida i Tarragona). La rendibilitat s‟avalua a través del càlcul del Valor Actual Net, la Taxa Interna de Retorn i Anàlisis de Sensibilitat de paràmetres que repercuteixen directament en els resultats de l‟explotació. Les situacions plantejades tindran en compte algunes innovacions en els dos sistemes, com maquines recol•lectores en continu per a sistemes intensius o mesures per allargar la vida útil en el sistema superintensiu (podes de rejoveniment). Les dades utilitzades en les anàlisis provenen de la revisió bibliogràfica i d‟enquestes realitzades “in situ”. Els principals resultats obtinguts mostren que el sistema intensiu és el més rentable, i que les innovacions descrites augmenten la rendibilitat en els dos sistemes.