In this paper we try to analyze the role of fiscal policy in fostering a higher participation of the different production factors in the human capital production sector in the long-run. Introducing a tax on physical capital and differentiating both a tax on raw labor wage and a tax on skills or human capital we also attempt to present a way to influence inequality as measured by the skill premium, thus trying to relate the increase in human capital with the decrease in income inequality. We will do that in the context of a non-scale growth model. The model here is capable to alter the shares of private factors devoted to each of the two production sectors, final output and human capital, and affect inequality in a different way according to the different tax changes. The simulation results derived in the paper show how a human capital (skills) tax cut, which could be interpreted as a reduction in progressivity, ends up increasing both the shares of labor and physical capital devoted to the production of knowledge and decreasing inequality. Moreover, a raw labor wage tax decrease, which could also be interpreted as an increase in the progressivity of the system, increases the share of labor devoted to the production of final output and increases inequality. Finally, a physical capital tax decrease reduces the share of physical capital devoted to the production of knowledge and allows for a lower inequality value. Nevertheless, none of the various types of taxes ends up changing the share of human capital in the knowledge production, which will deserve our future attention

- En aquest article hem tractat d'analitzar el paper que la política fiscal pot tenir a l'hora d'estimular la participació dels diversos factors de producció en l'elaboració de capital humà a llarg termini. Amb la introducció d'un impost sobre el capital físic i la diferenciació de dos impostos, un sobre el sou procedent del treball o esforç físic, i un altre procedent del capital humà o de les diverses habilitats adquirides, també s'ha tractat de presentar una possible via per tal d'influir en la desigualtat, que hem mesurat mitjançant el skill premium. D'aquesta manera es vol relacionar un increment en el capital humà amb una davallada en la desigualtat a nivell de renda. Aquesta anàlisi s'ha dut a terme en el context dels models del tipus no escalar. El model és capaç de canviar la participació que els factors privats de producció tenen en cadascun dels dos sectors productius de què es compon l'economia, producció de béns finals i de capital humà, així com d'influir en la desigualtat de manera diferent segons es tracti d¿un canvi impositiu o d'un altre. Els resultats fruit dels diferents exercicis de simulació que s'han realitzat ens mostren com una reducció de l'impost sobre el capital humà, que podria ésser interpretada com una davallada de la progressivitat del sistema, acaba incrementant tant la participació de l'esforç físic com del capital físic en la producció de coneixement o capital humà, així com també exercint una reducció de la desigualtat. Pel que fa a l'impost sobre el treball físic, val a dir que una reducció del mateix, que pot interpretar-se com un increment de la progressivitat, comporta un increment de la participació del treball físic en la producció de béns finals, així com un augment de la desigualtat. Finalment, una reducció de la imposició sobre el capital físic es tradueix en un decrement de la participació del capital físic en la producció de capital humà alhora que permet una davallada final de la desigualtat. Tanmateix, cap dels canvis impositius és capaç de canviar la participació del capital humà en la producció del mateix, fet que és mereixedor d'un estudi posterior. En aquest article hem tractat d¿analitzar el paper que la política fiscal pot tenir a l¿hora d¿estimular la participació dels diversos factors de producció en l¿elaboració de capital humà a llarg termini. Amb la introducció d¿un impost sobre el capital físic i la diferenciació de dos impostos, un sobre el sou procedent del treball o esforç físic, i un altre procedent del capital humà o de les diverses habilitats adquirides, també s¿ha tractat de presentar una possible via per tal d¿influir en la desigualtat, que hem mesurat mitjançant el skill premium. D¿aquesta manera es vol relacionar un increment en el capital humà amb una davallada en la desigualtat a nivell de renda. Aquesta anàlisi s¿ha dut a terme en el context dels models del tipus no escalar. El model és capaç de canviar la participació que els factors privats de producció tenen en cadascun dels dos sectors productius de què es compon l¿economia, producció de béns finals i de capital humà, així com d¿influir en la desigualtat de manera diferent segons es tracti d¿un canvi impositiu o d¿un altre. Els resultats fruit dels diferents exercicis de simulació que s¿han realitzat ens mostren com una reducció de l¿impost sobre el capital humà, que podria ésser interpretada com una davallada de la progressivitat del sistema, acaba incrementant tant la participació de l¿esforç físic com del capital físic en la producció de coneixement o capital humà, així com també exercint una reducció de la desigualtat. Pel que fa a l¿impost sobre el treball físic, val a dir que una reducció del mateix, que pot interpretar-se com un increment de la progressivitat, comporta un increment de la participació del treball físic en la producció de béns finals, així com un augment de la desigualtat. Finalment, una reducció de la imposició sobre el capital físic es tradueix en un decrement de la participació del capital físic en la producció de capital humà alhora que permet una davallada final de la desigualtat. Tanmateix, cap dels canvis impositius és capaç de canviar la participació del capital humà en la producció del mateix, fet que és mereixedor d¿un estudi posterior.