L'objectiu d'aquest article és mostrar com un dramaturg contemporani pensa de bell nou en la imatge platònica de la caverna per parlar del necessari viatge existencial i de formació de l'home, lluny de la protecció que les cavernes de qualsevol tipus, com ara la llar, el jardí­ familiar o la mateixa famí­lia, poden representar. Tot i que des d'una perspectiva en absolut idealista o metafí­sica, Plató esdevé una vegada més gràcies a R. Sirera i a l'aplicabilitat de les mateixes imatges platòniques una referència clàssica tan útil com ineludible, si es té en compte l'origen platònic de totes les cavernes literàries.

Podeu consultar la versió en castellà a: http://hdl.handle.net/2445/11712; i en anglès a:http://hdl.handle.net/2445/12069

Versió de l'article anteriorment publicat a: Itaca. Quaderns catalans de cultura clàssica, núm. 14-15, p. 119-138 (1998-1999)