This article describes the ways in which cotton goods were commercialised during the nineteenth century and the first third of the twentieth. Several national cases are analysed: Britain, as the Workshop of the World; France, Germany, Switzerland and the US, as core economies; and Italy and Spain as countries on the European periphery. The main question that we address is why some cotton industries vertically integrated their production and commercialisation processes, but others did not. We present a model that combines industrial district size and product differentiation to explain why vertical integration was present in most cases and why there was vertical specialisation in Lancashire and Lowell.

Aquest article descriu com es comercialitzaven els teixits de cotó durant el segle XIX i el primer terç del XX. S'analitzen diversos casos nacionals: la Gran Bretanya, com a 'taller del món' que era; quatre economies centrals com França, Alemanya, Suïssa i els Estats Units; i dos països europeus perifèrics, Itàlia i Espanya. La principal pregunta que es planteja és per què algunes indústries cotoneres integraven verticalment la producció i la comercialització, i en canvis d'altres no. Es proposa un model que combina la dimensió del districte industrial i la diferenciació de producte per explicar per què hi havia integració vertical en la majoria dels casos i per què hi havia especialització vertical al Lancashire i a Lowell.