Els debats recents sobre l'accés obert (OA) han tendit a tractar les revistes d'OA i l'auto-arxiu com dues rutes diferents. Alguns partidaris de l'auto-arxiu fins i tot han suggerit que per si sol aquest pot conduir a l'accés obert complet de la literatura científica mundial. En aquest article es discuteix que, de fet, cada camí correspon a una fase del moviment cap a l'accés obert; que amb el simple fet de l’auto-arxiu no n'hi ha prou, i que cal que els dipòsits proporcionin alguna capacitat de crear marques. De totes maneres, fer això desembocaria, finalment, en la creació d'overlay journals (o bases de dades). Per tant, els dos camins es fusionarien per crear un paisatge d'OA madur.

Recent discussions on Open Access (OA) have tended to treat OA journals and self-archiving as two distinct routes. Some supporters of self-archiving even suggest that it alone can bring about full Open Access to the world's scientific literature. In this paper, it is argued that each route actually corresponds to a phase in the movement toward Open Access; that the mere fact of self-archiving is not enough; that providing some branding ability to the repositories is needed. However, doing so will eventually bring about the creation of overlay (or database) journals. The two roads, therefore, will merge to create a mature OA landscape.