L’estudi de la variabilitat del ritme cardíac (VRC o Heart Rate Variability, HRV), ofereix informació important sobre el funcionament del sistema cardiovascular. L’objectiu del present treball és el de, mitjançant l’aplicació de tècniques d’anàlisi no lineal, arribar a conèixer millor el comportament de la VRC, definint característiques que defineixin i classifiquin cada tipus de pacient a partir del corresponent senyal electrocardiogràfic, el qual s’obté fàcilment. A la vegada, s’estudia la capacitat d’aquests aspectes com a nou criteri de diferenciació que permeti als metges de poder classificar millor a priori els seus pacients, sabent si pertanyen a un grup d’alt o baix de risc de patir episodi isquèmic o mort sobtada, segons les característiques de la seva variabilitat del ritme cardíac.Amb aquesta finalitat, en aquest estudi s’han aplicat tres tècniques d’anàlisi de la dinàmica no lineal associada al ritme cardíac, que ja s’ha demostrat tenen un bon nivell de significació pel que fa a la capacitat de distingir pacients amb risc de mort sobtada, per a certes malalties cardíaques:1. regressió bi-logarítmica de la densitat espectral de potència (“power-law slope”, β);2. funció de fluctuació mitjana (“mean fluctuation function”, F(n));3. anàlisi de fluctuacions sense tendències (“detrended fluctuation analysis”, DFA).En aquest projecte es cerquen aquests paràmetres sobre malalties amb les quals encara no s’ha assajat, a partir de senyals provenint de dues bases de dades (BD): BD Staff3, amb registres de curta durada de 50 pacients sotmesos a oclusió d’alguna de les artèries coronàries principals de més de tres minuts de duració; i BD de l’Institut Nacional de Cardiologia (“National Institute of Cardiology”, NIC) de Polònia, amb registres Holter de 24 hores de malalts amb miocardiopatia hipertròfica.Mitjançant l’anàlisi estadístic de totes les dades obtingudes després de l’aplicació de cada tècnica sobre cada bases de dades, s’han obtingut importants conclusions pel que fa a la comprensió d’alguns aspectes de la VRC. Concretament, s’ha demostrat l’efecte que un episodi isquèmic provoca en la sèrie RR dels pacients: durant l’oclusió coronària, β pren significativament un valor més negatiu que el que el caracteritzava abans de la falta de rec sanguini, degut a l’obtsrucció d’alguna de les artèries coronàries principals.S’ha demostrat la capacitat de distingir entre subgrups de pacients, tant per a una base de dades com per a l’altra, segons diferents dels criteris estudiats en cada cas. Aquest fet indica l’existència d’un comportament diferent de la VRC depenent de les característiques de cada pacient.