Es presenta en aquest estudi el disseny d’un mòdul d’abastament d’aigua potable per a consum humà per a comunitats rurals aïllades de les zones àrides del nordoest argentí que ha estat realitzat en el marc de la col·laboració entre organitzacions camperoles argentines i Enginyeria Sense Fronteres. Després d’un estudi d’alternatives on s’ha tingut en compte, principalment, l’impacte social i l’apropiabilitat de la tecnologia per aquest entorn, s’ha determinat que la dessalació d’aigües salines mitjançant la destil·lació solar era una opció adequada per solucionar els problemes de mala qualitat de l’aigua que pateix la població d’aquestes comunitats. S’ha dissenyat un model de destil·ladora tenint en compte els materials i tècniques constructives locals i basant-se en les experiències i coneixements documentats d’implantació d’aquesta tecnologia en països en vies de desenvolupament. Partint d’aquest disseny, s’ha construït un prototipus de destil·ladora solar amb el que s’ha experimentat sota les condicions meteorològiques de Barcelona. Paral·lelament, s’ha desenvolupat una aplicació informàtica que, en base a un model matemàtic de funcionament de la destil·ladora, prediu la producció diària de la destil·ladora sota unes condicions meteorològiques determinades. Malgrat que la concordança dels resultats de prediccions teòriques i el resultats pràctics no ha estat completa, aquests resultats han permès introduir variacions en el disseny definitiu de la destil·ladora que es presenta. Un cop definit el disseny, s’ha planificat la introducció de les destil·ladores en comunitats rurals com a Projecte de Cooperació al Desenvolupament, analitzant la viabilitat, planificant la formació i determinant l’autoconstrucció com la millor solució per a la seva implantació. Finalment, el present estudi mostra la importància de la investigació en tecnologies apropiades i la necessitat de treballar des del voluntariat en els processos de desenvolupament dels pobles del Sud.