La societat actual genera grans quantitats de residus, que si no són gestionats adequadament poden suposar un greu problema pel medi ambient i conseqüentment per a les persones. En aquest projecte es tractarà el tractament de residus orgànics, pels quals existeix la possibilitat de valorització per digestió anaeròbia (metanització), de la qual s’obté biogàs i fertilitzant orgànic. Un dels objectius d’aquest projecte és comprendre millor el funcionament d’una planta industrial de metanització, i familiaritzar-se amb les seves etapes i equips principals. Aquests apartats es tracten al principi d’aquest document. L’altra part del projecte, es centra en la zona de metanització i més concretament en el bioreactor, que és on té lloc la digestió anaeròbia i on es produeix el biogàs. El bioreactor d’una planta industrial de metanització, té unes dimensions molt grans, d’uns 3.500-6.000 m3 depenen de la quantitat de residu que es vulgui tractar. Per a tancs de dimensions tan elevades no existeix molta bibliografia i menys si s’agiten amb part del biogàs produït, com és en aquest cas. Per això, aquest projecte tenia com a objectiu principal intentar trobar una metodologia per a l’estudi teòric de l’agitació pneumàtica del bioreactor. Després, amb un programa de simulació de CFD (Computational Fluid Dynamics) anomenat FLUENT, s’han fet varies simulacions del sistema, canviant en cada cas el cabal de biogàs injectat. Estudiant els resultats obtinguts amb les simulacions i comparant-los amb els teòrics, s’ha pogut validar el mètode de disseny hidrodinàmic proposat. Finalment, s’han tractat alguns aspectes importants de seguretat de la planta de metanització.