Totes les empreses dedicades a les activitats extractives estan obligades a fer unprograma de restauració (Llei 12/81) per reduir l’impacte mediambiental i paisatgísticque generen.Per assegurar el subministrament d’aigua a les plantes introduïdes en unarestauració, segons el clima i l’aigua que és capaç de retenir el sòl utilitzat, cal dur unseguiment del contingut d’aigua per regular el rec. El seguiment es fa amb el TDR(Reflectometria del Domini Temporal), ja que és un sistema que dóna resultats fiables iprecisos, que pertorba poc la zona a estudi i que permet instal·lar sondes per fer mesureslocalitzades.Aquest treball és un estudi experimental de la tècnica del TDR aplicada en lamesura d’humitat d’un sòl arenós on s’hi ha anat afegint diferents continguts de graves.En un principi s’ha utilitzat la funció de calibració de Topp et al. (1980), però se sap queés molt general, ja que s’ha independitzat de la textura i estructura del sòl, de la salinitati de la temperatura.Com que el substrat per la restauració de pedreres es fa utilitzant el rebuig del’activitat extractiva, l’estudi que s’ha dut a terme es centra en comprovar si existeixalguna variació en les mesures del TDR en un medi isotrop, però alhora heterogeni, persaber si és necessària una funció de calibració diferent quan es treballa en pedreresrestaurades.Fent una correlació entre les mesures preses amb el TDR i els valors d’humitatmesurats pel mètode de referència de pèrdua de pes a l’estufa fins a pes constant, s’hatrobat una nova funció de calibració per a l’ús del TDR en sòls amb graves.