El ràpid creixement del tràfic a Internet durant la darrera dècada, ha posat de manifest la necessitat de desenvolupar noves xarxes d’alta velocitat. Per tal de fer front a la demanda creixent, s’han incorporat sistemes de comunicació WDM a moltes de les xarxes troncals de telecomunicació actuals. La clau del procés evolutiu de les xarxes electròniques cap a les xarxes òptiques és la migració de la tècnica de commutació per tal de disposar d’una tecnologia totalment òptica (all-optical). Tot i que la commutació òptica de circuits (OCS) proporciona garanties de transferència ja que l’establiment dels circuits es confirma, el temps per establir i alliberar els recursos requereix com a mínim el RTT (típicament diversos ms). Per tant, OCS pot no ser suficientment flexible per suportar el patró de connexions dinàmic i la naturalesa a ràfegues de les xarxes de commutació de paquets. Idealment, per tal d’aconseguir la màxima utilització dels recursos de la xarxa troncal, els nodes haurien de proporcionar commutació de paquets a nivell òptic (OPS). No obstant, les limitacions tecnològiques actuals converteixen la commutació òptica de paquets en un objectiu a assolir a llarg termini. Una possible alternativa més factible a mig termini és la commutació òptica de ràfegues (OBS) que, igual que OPS, es va dissenyar per tal de reduir els retards i millorar la utilització dels recursos de la xarxa a través del multiplexat estadístic. En OBS, les unitats dels usuaris s’agrupen formant ràfegues (bursts) a l’entrada de la xarxa. Abans de la transmissió de cada ràfega, s’envia un paquet de control amb l’objectiu de configurar els nodes intermitjos i reservar els recursos necessaris per tal que la transmissió de la ràfega es pugui realitzar íntegrament en el domini òptic. En el paradigma unidireccional, les ràfegues s’envien sense esperar confirmació sobre la disponibilitat dels recursos en els nodes intermitjos. Per tant, es poden produir contencions quan múltiples ràfegues lluiten per utilitzar simultàniament els mateixos recursos en un port de sortida d’un commutador. Aquest projecte consisteix en simular, analitzar, avaluar i comparar diferents mecanismes de resolució de contencions.