El present treball ha estat realitzat amb caràcter de projecte executiu i tracta les instal·lacions d’un túnel de carretera. Com a projecte executiu estarà format, principalment, per una memòria justificativa amb càlculs, uns plànols descriptius i un pressupost. En quan a les instal·lacions necessàries per condicionar correctament un túnel, han quedat separades en tres capítols: Mecàniques, elèctriques i el grup format per comunicacions, seguretat i control, a vegades anomenat senyals febles. Les instal·lacions mecàniques engloben els equips de ventilació, els aparells d’avaluació de les condicions ambientals, tant en l’interior com en l’exterior del túnel, i la detecció i extinció d’incendis. La instal·lació elèctrica comença en el subministrament de Mitja Tensió i continua amb la descripció de la Baixa Tensió amb la corresponent alimentació a tots els receptors, per finalment dedicar dos apartats per l’enllumenat i la senyalització. El darrer capítol, comunicacions, seguretat i control, defineix el circuit tancat de televisió, els sistemes de veu (pals d’auxili, megafonia, telefonia i cable radiant), la semaforia i el control mitjançant autòmates programables, per acabar agrupant-ho tot plegat, en la Sala de Control, on la Gestió Tècnica Centralitzada permet que un operador pugui supervisar el túnel i els seus accessos. Un túnel és una singularitat en una via de trànsit rodat, ja que pels conductors suposa un canvi brusc de l’entorn i pels cossos de seguretat és un punt de difícil accés en cas de produir-se una emergència. Per aquest motiu l’estudi de les instal·lacions en túnels és, alhora, força particular, i es barregen les característiques d’una via descoberta (control del trànsit, enllumenat en horari nocturn, ...) amb les d’un espai tancat ocupat per vehicles i persones (ventilació, enllumenat en horari diürn, senyalització d’evacuació, ...). Hi ha diferents classes de túnels en funció de la seva longitud, intensitat del trànsit i entorn. En el present projecte s’ha escollit un túnel tipus on siguin necessàries la majoria de les instal·lacions per túnels, doncs, per túnels curts i amb poc trànsit no són necessàries moltes de les instal·lacions esmentades en el paràgraf anterior. Per tant, el projecte no correspon a un túnel real, i tots els plànols són esquemes, no hi ha plànols de planta topogràfics. De totes maneres, i pot ser una avantatja, els supòsits del túnel del present projecte, permetria aplicar les seves instal·lacions a molts túnels reals. El projecte justifica la necessitat de les instal·lacions esmentades, tot descrivint les particularitats en la seva aplicació pels supòsits del túnel. La seguretat, dins dels límits tècnics i econòmics, és finalment el gran objectiu, i en el projecte es fa ús de diverses recomanacions i normatives, que malgrat no suposar una normativa comuna global a nivell europeu, marquen requeriments sobre la seguretat en túnels de carretera.