La ciutat de Terrassa ha estat des de sempre una ciutat amb un fort creixement demogràfic degut a les onades migratòries atretes per la potent indústria tèxtil i més recentment per la proximitat amb Barcelona. Això ha provocat que Terrassa s’hagi anat conformant al llarg de la història a batzegades i, fins el 1983, amb un objectiu urbanístic poc definit. D’aquesta manera s’ha arribat a una configuració de la trama urbana –molt sovint– poc adaptada a les necessitats de mobilitat que la ciutat requereix. Des de les acaballes del segle XIX trobem intents de redreçar el creixement de la ciutat, però la poca visió de globalitat ha fet que en molts casos no es vegin complides les expectatives En aquest procés evolutiu destaquen diferents planejaments (1965, 1983 i 2003) L’objectiu de la tesina és analitzar els diferents models de mobilitat en aquests escenaris de planejament i avaluar els discursos i la seva evolució. És interessant, doncs, comprovar com els models de sistema de mobilitat que proposen els diferents plans han incidit en el creixement de la ciutat.