Es vol definir en aquesta tesina i com a objectius de treball, quines han de ser les estratègies que han de seguir els processos agraris i alimentaris per caracteritzar la gastronomia ètica com un estil de producció i consum d’aliments que sigui capaç de reestructurar un altre cop el lligam entre la producció sostenible d’aliments i el seu consum en el territori, un lligam que revalora la pagesia i reeduca per una alimentació que satisfaci les necessitats de nutrició com una condició biològica i com un acte cultural lligat a la terra i les seves particularitats.

Els desequilibris ambientals i socials que trobem en els sistemes agraris i alimentaris propis d’una societat industrialitzada, posen sobre la taula la necessitat de pensar en noves formes de produir i consumir aliments, més respectuoses amb les persones i el medi en el que viuen i treballen. La tesina neix amb aquesta voluntat. I per caracteritzar una altra manera de produir i consumir aliments, es determina que la gastronomia, com l’estudi de la relació de l’alimentació d’una societat amb el seu entorn, sigui l’eix central que guiarà tot el treball. Al llarg d’aquesta tesina es fa un anàlisi de dues societats ben diferents pel que fa a la relació de l’alimentació de cada societat amb el seu entorn, dues societats que defineixen dues realitats gastronòmiques diferents: parlem de gastronomia a les societats tradicionals orgàniques quan menjar és un acte agrícola; un acte cultural que incorpora un territori a la seva cuina en una estructuració agrària i alimentària possible a partir d’unes estratègies en la producció i el consum d’aliments que ho fan possible. Per contra, parlem de gastroanomia a les societats industrialitzades, quan menjar ja no incorpora un territori, no hi ha estratègies ni de producció ni de consum, la industrialització del camp i la taula ho fa innecessari a canvi d’unes externalitats socials i ambientals, desestructurant la relació existent entre la producció i el consum d’aliments propis d’una societat orgànica. La gastronomia ètica es planteja doncs, com un estil de producció i consum d’aliments que sigui capaç de reestructurar un altre cop la relació existent entre la producció sostenible d’aliments i el seu consum en el territori, a partir de la recreació d’estratègies capaces de produir aliments conservant i millorant les capacitats productives de la terra de cultiu a partir de l’energia solar, i satisfent les necessitats de nutrició de la població, com unes estratègies de continuïtat agrària i alimentària sostenible. I els menjadors escolars ecològics com anàlisi de cas particular de gastronomia ètica, en permetrà la definició de les estratègies a seguir.