Aquesta Tesina tracta sobre l’estabilitat dels massissos rocosos fracturats, concretament, l’objectiu de l’estudi és el de comprovar la idoneïtat del SMR com a índex que expressa el grau d’estabilitat i per tant del risc de trencada dels talussos. Per tal d’assolir l’objectiu esmentat, s’ha dut a terme una intensa campanya de reconeixement del terreny, realitzada als desmunts excavats en pissarres paleozoiques de la carretera TP-7402 que uneix les localitats de Porrera i Venta de Pubill, ja que és una carretera caracteritzada per la gran quantitat de trencades que hi ha en els seus desmunts (sobretot de tipus planar i en falca). La primera part de la tesina consisteix en la recollida de les dades de camp. S’han pres dades d’un total de 18 talussos, dividits en diverses estacions d’estudi, per tal de garantir que cada estació tingués una suficient homogeneïtat. Aquestes dades corresponen a la caracterització geomecànica dels desmunts (obtenció del RMR i posteriorment el SMR), a la descripció física dels talussos (longitud, alçada, plans de discontinuïtats...), i a la descripció de les trencades observades en els desmunts, ja siguin de tipus planar o falques. A partir de les dades obtingudes de les trencades i dels talussos, s’han definit una sèrie d’indicadors del grau d’estabilitat actual dels desmunts. Aquests indicadors, han servit per establir les comparacions amb els valors dels SMR representatius d’aquests desmunts. Per fer això, prèviament s’ha discutit quin era el SMR que millor representa la qualitat dels talussos estudiats, ja que no hi ha una definició específica ni clara de quin SMR escollir per tal de caracteritzar l’estabilitat d’un desmunt. Els resultats obtinguts mostren que el SMR analitzat individualment no és un indicador de prou qualitat per caracteritzar el grau d’estabilitat actual dels talussos estudiats. En vista de la baixa qualitat de les relacions establertes entre els diferents indicadors i el SMR, s’ha estudiat la influència de paràmetres descriptius de les juntes, com són el RQD i la continuïtat, al pensar que poden exercir un paper important de cara a definir les trencades (tant en nombre com sobretot en volum) que es produeixen en els desmunts. Els resultats obtinguts al incloure l’influencia del RQD i la continuïtat han estat molt diferents entre ells. En el cas del RQD, les relacions establertes entre els diferents indicadors i el SMR no han millorat les relacions precedents, en canvi en el cas d’incloure la continuïtat en les relacions SMR vs indicadors, la qualitat d’aquestes ha millorat notablement.