Aquest projecte es basa en comprovar el funcionament d’un controlador que evitamoviments que puguin desembocar en bloqueigs en sistemes de fabricació flexible i, segonsels seus resultats, proposar una millora del mètode emprat.A part de comprovar que realment el controlador evita tot bloqueig, es pretén tambéveure la seva influència en el comportament del sistema tot analitzant les seves propietatsquantitatives. Es desitja veure si, a més a més d’evitar els bloqueigs, la quantitat demoviments limitats afecta significativament a propietats com el temps de processat de lespeces, els seus temps d’espera i el grau d’ús de les màquines.La simulació del sistema i l’obtenció de resultats s’ha fet mitjançant el software Arena,que utilitza la simulació en esdeveniments discrets i la connexió entre blocs per imitar elcomportament de sistemes de fabricació flexible.El controlador està implementat en C++, de manera que Arena informa de la situaciódel sistema mitjançant missatges i rep la resposta de la mateixa manera.S’ha intentat fer un enfocament del problema el més general possible, de manera quees pogués variar la distribució del sistema ràpidament per comprovar els resultats delcontrolador, en cas de què calgués, en diversos tipus de sistemes.Els resultats obtinguts amb el controlador, tot i confirmar la desaparició de totbloqueig, no han estat tot el satisfactoris que es desitja en els aspectes quantitatius, pel ques’ha proposat una variació del mètode. En el nou controlador s’intenta minimitzar el nombrede moviments limitats per tal d’incrementar la sortida de peces i millorar la resta de propietatsquantitatives. Aquest controlador proposat està limitat a un màxim de dos tipus de pecesdiferents degut a la creixent complexitat del problema amb el nombre de peces.S’han simulat múltiples sistemes per veure en diversos casos la diferència entre elsdos controladors. S’han simulat sistemes on no existien bloqueigs, on existien bloqueigs entrepeces del mateix tipus, anomenats de tipus 1, sistemes amb bloqueigs entre peces de diferenttipus, anomenats de tipus 2, i finalment sistemes amb l’existència de bloqueigs de tipus 1 i detipus 2 alhora.S’ha vist que les capacitats de les màquines i el seu ordre en el processat de lesoperacions és un aspecte clau en la diferència de resultats, tot i que tan sols en casos especialsi extrems els dos controladors donen resultats iguals. En la majoria de sistemes el controladorproposat és millor en tots els aspectes a l’analitzat inicialment.