Els processos productius en la indústria actual han de ser revisats i millorats, aplicant els últims avenços tecnològics, per tal d’ésser competitius. En un procés productiu existent, en el qual es valoritzen energèticament residus industrials per incineració, les condicions del mercat de residus sòlids en bidons, diferents a les previstes, han ocasionat problemes per al seu correcte tractament. Actualment, s’utilitzen dues vies per a la incineració de residus sòlids en bidons, la incineració directa bidó a bidó i la incineració del producte triturat. La primera produeix discontinuïtats en la combustió, mentre que la segona es basa en un sistema de pretractament i alimentació al forn apte només per a residus sòlids i durs. Per resoldre aquesta problemàtica, es planteja la implantació d’un nou sistema de pretractament complementari a l’actual, que doni resposta als requeriments propis del procés. Això s’aconseguirà amb un sistema de trituració, homogeneïtzació i bombeig de residus sòlids al forn d’incineració adequat a la tipologia i quantitat de residus a tractar. El sistema de pretractament projectat en el present estudi, és el que millor s’adapta a aquests requeriments, tot assolint un flux de residu d’unes característiques el més homogènies possible, tant en la seva composició com en l’estabilitat del cabal bombejat al interior del forn. Aquesta alimentació homogènia i contínua, optimitzarà el procés d’incineració dels residus, aconseguint una combustió estable i sense discontinuïtats, evitant els pics de càrrega de contaminants en els gasos, tot minimitzant-ne les emissions a l’atmosfera. A més millorarà la qualitat de les escòries produïdes i disminuirà el consum de reactius del sistema de rentat de gasos. D’altra banda, es produirà un augment de la vida útil del refractari, per desgast més uniforme, que esdevindrà en un augment en la disponibilitat de la Planta. Finalment, cal esperar un increment de producció al voltant del 20%, conseqüència directa de la optimització del procés de combustió dels residus. L’estudi inclou també una planificació dels treballs per a implantar el sistema, tot aprofitant els recursos propis de l’empresa explotadora, i un estudi d’impacte ambiental, que demostra que la implantació no suposa un canvi substancial de la instal·lació d’incineració, segons els criteris d’avaluació definits per la Normativa vigent. L’estudi de viabilitat econòmica, posa de manifest que la inversió inicial, tot i ser important, es recupera en un període de set anys, dada que fa viable la inversió, atenent als criteris empresarials del gestor del servei de tractament per incineració de residus industrials.