El present projecte tracta de satisfer un encàrrec rebut al Centre de Disseny d’Equips Industrials (CDEI-UPC) que consisteix en avaluar la viabilitat tècnica i dissenyar una pantalla dinàmica multiarticulada d’aturada de roques que superi en prestacions els sistemes de protecció contra despreniments de roques existents al mercat. Els despreniments de roques suposen un problema seriós en carreteres i línies ferroviàries situades en zones muntanyoses, en les que sovint les obres d’habilitació de la zona creen talussos inestables a banda i banda. La seva importància augmenta en països muntanyosos com, per exemple, Suïssa o Andorra. El risc de despreniments s’accentua en època de pluges. La caiguda d’una roca de grans dimensions sobre un nucli habitat o un vial de comunicació pot produir greus danys personals i materials. En les zones en les que existeix el risc de caiguda de roques s’hi instal·len sistemes de protecció contra despreniments. Aquests sistemes es classifiquen en pantalles estàtiques o pantalles dinàmiques, segons si els seus elements estan units rígidament o si, al contrari, es permet el moviment entre ells. Les pantalles dinàmiques, gràcies als moviments que permet, són capaces d’aturar roques més grans o que cauen d’una major alçada, provocant unes forces similars sobre els seus components. El concepte de pantalla multiarticulada ha estat desenvolupat pel client i encara va més enllà, ja que permet augmentar la deformació de la part estructural del sistema mitjançant el gir d’unes ròtules situades en els màstils que suporten la pantalla. Una vegada analitzat el sistema, s’observa com la multiarticulació de la pantalla no permet una gran millora de les prestacions, ja que la major part del treball d’aturada de la roca el realitza la malla que dóna continuïtat a la funció de protecció de la pantalla. A més, l’articulació del sistema fa aparèixer un important moment flector sobre els màstils que obliga al seu dimensionament desproporcionat. Donat que la malla absorbeix la major part de l’energia es considera que, de cara a qualsevol nova alternativa, cal incidir més en la deformabilitat d’aquesta que en l’estructura. En aquest sentit, es considera interessant desenvolupar una malla fabricada amb teixit tècnic que permetria una major deformació. Es tracta d’una solució més lleugera i que permet emprar processos de fabricació més senzills i, a més, en cas d’incendi s’evapora, facilitant l’accés a la zona de perill a l’equip d’extinció d’incendis. Aquesta proposta va ser presentada al congrés Aplimatec’06 de Teixits Tècnics que es va celebrar a València el passat mes de maig de 2006.