Abstract:
|
Els acers inoxidables de microestructura dúplex austeno-ferrítica són cada dia més utilitzats en múltiples sectors com alternativa als acers inoxidables austenítics convencionals. La seva microestructura bifàsica els proporciona unes propietats mecàniques i de resistència a la corrosió que ambdues fases per separat no poden assolir. L’aplicació més comú és com a productes plans (planxes, xapes, bandes) obtinguts per laminació. Durant el procés de fabricació industrial es realitzen tractaments tèrmics de recuit posteriors a l’etapa de laminació per tal d’aconseguir recuperar la ductilitat del material. La temperatura a la què es duen a terme, resulta ser un dels paràmetres més crítics ja que petites variacions poden provocar la formació de precipitats o fases intermetàl·liques que fragilitzen i redueixen la resistència a la corrosió de l’acer.
En aquest projecte s’han realitzat recuits en un rang de temperatures just per sota al que s’utilitza actualment en la indústria. Per tal d’estudiar l’efecte que suposa aquesta variació sobre la microestructura i la resistència a la corrosió s’ha aplicat la norma ASTM A923-03 i s’han dut a terme assaigs electroquímics per la determinació de la velocitat de corrosió i el potencial de picadura. Les mostres estudiades han estat observades mitjançant microscopia òptica i microscopia electrònica d’escombratge.
En tots els tractaments tèrmics de recuit estudiats (850-975 ºC) s’ha observat la formació de fase sigma. La quantitat que se’n forma va disminuint a mesura que s’augmenta la temperatura. El percentatge més elevat s’obté per recuits entre 850-875 ºC, condicions en les què s’observa una velocitat de corrosió més elevada i uns valors del potencial de picadura molt per sota dels mesurats a 975 ºC. Analitzant les superfícies corroïdes es posa de manifest que les picadures apareixen en la austenita secundària provinent de la descomposició de la ferrita que ha tingut lloc durant el recuit. |