El fort creixement de l’ocupació del territori d’alta muntanya en concepte d’oci ha produït un augment de la infrastructura i l’edificació en aquestes zones, provocant que sovint es construeixi sense tenir en compte la forta dinàmica de vessant existent en els Pirineus. Tot i que l’enginyeria civil té grans recursos per a estabilitzar aquests moviments, a vegades davant la gran magnitud d’aquests, aquestes tècniques poden resultar inútils o desaconsellables des de punt de vista econòmic. Davant aquesta realitat apareix la necessitat de reconèixer les àrees exposades als efectes d’aquestes inestabilitats per tal d’evitar en elles determinats usos del territori.