Cada vegada més s’utilitzen dispositius petits, portàtils i de baix consum energètic. Per exemple, les xarxes de sensors autònoms. Aquestes actualment s’alimenten amb piles o bateries i, per tant, encara no són totalment autònomes. Els llocs on s’instal•len aquests sensors acostumen a ser de difícil accés. És per això que canviar-ne les piles pot ser gairebé impossible o molt costós. Una possible solució seria captar l’energia de l’entorn. Una alternativa ha estat la utilització de l’energia lumínica del sol per a alimentar-los però depenent de la situació del dispositiu a alimentar, no es pot aprofitar aquest recurs. És per això que es continua cercant una font d’energia alternativa. D’un temps ençà s’han utilitzat materials piezoelèctrics per transformar energia de vibracions de l’entorn i s’ha optimitzat el seu funcionament per la freqüència de ressonància de l’element. Estudis recents han observat el comportament de làmines piezoelèctriques (piezo films) enmig de corrents d’aigua i, per tant, amb circuits no ressonants i han obtingut resultats positius. Això ha motivat l’estudi de la quantitat d’energia que es podria extreure del vent mitjançant aquests elements. En aquest projecte, el vent s’ha simulat amb un assecador. El senyal generat s’ha rectificat i l’energia obtinguda s‘emmagatzema en condensadors per a ser utilitzada posteriorment. S’han considerat piezo films amb tres àrees diferents (6.56 cm2, 11,68 cm2 i 37,62 cm2) i dos gruixos (40 μm i 64 μm). S’ha conclòs que els de dimensions menors generen densitats d’energia majors. Els valors d’energia obtinguts amb les mostres més gruixudes també han estat majors. Hi ha estudis que estimen que del vent es poden extreure uns 380 μW•cm-3 quan el vent porta una velocitat d’uns 5 m•s-1 i la conversió energètica té una eficiència del 5%. En aquest treball, les densitats de potència obtingudes ronden els 3 μW•cm-3 quan el vent bufa a uns 12 m•s-1.