Aquest projecte està basat en el procés d’hidrogenació en laboratori, d’oli de girasol en solvent supercrític. El procés d’hidrogenació d’olis vegetals data del principi del segle XX. Així que les investigacions portades a terme tracten de millorar el procés, aumentant el seu rendiment y selectivitat. D’aquesta manera, va néixer la idea de la hidrogenació en solvent supercrític. Fa tres anys que en el Departament d’Enginyeria Química de la U.P.C. traballen en el projecte. Durant aquests anys, s’ha realitzat l’estudi bibliogràfic, el montatge de l’equip experimental i la planta pilot, la calibració dels diferents aparells, la selecció del métode analític i s’han iniciat les proves. Son molts els factors que influeixen en el desenvolupament del procés. El fet de que es formin productes no desitjats, implica una major dificultat. Actualment, variant les condicions de la reacció s’intenta obtenir un producte amb una consistència plàstica adecuada per un procés posterior de fàbrica de margarina amb un baix contingut d’Elaidat, el qual, com es veurà posteriorment, es perjudicial per la salut. L’Elaidat, es un isòmer de l’Oleat, però el seu doble enllaç està en posició trans, mentres que l’Oleat el té en posició cis. Els isòmers trans alteren l’estabilitat tèrmica de les estructures cristal·lines i la textura dels productes. El contingut actual d’Elaidat en els greixos comercials ronda el 15%, així que qualsevol disminució d’aquest valor, suposarà un èxit en la investigació. El projecte tracta sobre l’estudi de la combinació de dos solvents (DME i propà) y dos catalitzadors: Pd/C y Pd/Al2O3, amb distribució uniforme y en eggshell respectivament de la fase activa. Es realitza l’estudi de la desactivació del catalitzador i com afecten la temperatura, el tamany de partícula i la càrrega de Pd del catalitzador a la conversió del procés i a la producció d’isòmer trans i saturats.