Aquest projecte ha tingut com a finalitat realitzar un estudi del comportament del nitrobenzè en aigua de mar en cas d’un vessament accidental. S’ha considerat que quan el nitrobenzè entra en contacte amb l’aigua de mar pot solubilitzar-se, evaporar-se o bé adsorbir-se en sediments marins. Aquests tres comportaments han estat estudiats al laboratori tal i com s’exposa a continuació: Els experiments de solubilitat s’han dividit en dos grups, estudiant la velocitat de dissolució i la solubilitat màxima del nitrobenzè. En l’estudi de la velocitat de dissolució s’ha avaluat l’efecte de la pressió, la temperatura i la velocitat d’agitació del medi sobre aquest paràmetre. En l’estudi de la solubilitat màxima s’ha determinat l’efecte de la salinitat i la temperatura sobre aquest valor i s’ha obtingut un model que permet calcular la solubilitat màxima del nitrobenzè en aigua de mar en funció de la salinitat i la temperatura de l’aigua. En l’estudi d’evaporació s’ha avaluat l’efecte dels següents factors en la velocitat d’evaporació del nitrobenzè en medi aquós: salinitat del medi, concentració inicial de nitrobenzè en fase aquosa, agitació del sistema i temperatura de l’aigua. Per tal d’estudiar el comportament al llarg del procés d’adsorció s’ha analitzat tant l’equilibri com la cinètica. En l’estudi de l’equilibri s’ha determinat la capacitat màxima d’adsorció, mentre que l’estudi cinètic ha determinat el temps necessari per a arribar a l’equilibri. S’ha aplicat un model de predicció de la distribució del nitrobenzè en aigua de mar amb el temps basat en els resultats experimentals dels punts anteriors. S’ha distingit entre el comportament a la superfície i al fons marí. Finalment s’ha fet un estudi documental de les normatives vigents de resposta a un vessament al mar i s’han resumit les diferents accions resposta que es poden emprendre en funció de la naturalesa del vessament, estudiant el cas específic del nitrobenzè.