|
Notas:
|
El sector agropecuari català és plenament conscient del canvi climàtic i del canvi global, i ja fa temps que ha iniciat polítiques i actuacions de mitigació i d’adaptació a aquests canvis. Parteix de l’adaptació de l’agronomia basada en el coneixement científic per a adequar els mètodes i els sistemes de producció a les noves condicions ambientals i assegurar el manteniment quantitatiu i qualitatiu de la producció, tenint sempre en compte el context socioeconòmic, ambiental i cultural en què es projecten. En els darrers temps s’observa un augment de la consciència dels productors i dels consumidors de productes agroalimentaris respecte a l’existència i als efectes del canvi climàtic. Això explica la intensificació tecnificada i l’agricultura de precisió que, amb campanyes de consum responsable, han tingut un gran èxit (per mitjà dels productes de kilòmetre zero o de proximitat). L’agricultura té dos reptes importants: l’ús de l’aigua i la gestió del nitrogen. L’agricultura de regadiu ofereix uns beneficis més elevats que la de secà en
termes productius i econòmics. En aquest sentit, la millora de l’eficiència en l’ús de l’aigua (és a dir, l’increment del producte obtingut per cada gota d’aigua utilitzada) és clau per a la sostenibilitat respecte
al canvi climàtic. L’agricultura de secà, que representa el percentatge més important del sòl agrícola català, presenta més risc i, per a mantenir les funcions productives, haurà d’escollir les espècies i les varietats més resistents a la sequera i fer més ús de les estratègies de gestió, com ara la rotació de conreus, el guaret o la pràctica d’altres sistemes de cultiu (com, per exemple, la conservació, la producció ecològica, la producció integrada i l’agricultura de precisió). En l’agricultura, la gestió dels adobs nitrogenats és un factor bàsic per a la producció vegetal. Cal, però, fer-ne un ús més eficient i reduir les emissions de compostos de nitrogen i l’efecte en l’eutrofització de les aigües superficials i subterrànies. En aquest sentit, cal afinar la relació adob-reg-sòl i el maneig dels nutrients al camp. Pel que fa a la ramaderia, la intensitat i la quantitat d’emissions varien segons les espècies i els sistemes de producció. Així, doncs, és essencial millorar les pràctiques de gestió del bestiar i de les dejeccions per a augmentar l’eficiència de producció i reduir les emissions. La ramaderia de precisió i l’aplicació de noves tecnologies com ara la nutrigenòmica poden contribuir al manteniment de la producció i, alhora, a la mitigació del canvi climàtic. Atesa la importància global, els ecosistemes marins costaners són un punt important de preocupació amb relació als impactes del canvi climàtic. A causa de la importància econòmica i social, la
pesca costanera està fortament arrelada a Catalunya. La gestió d’aquesta activitat s’ha de fer amb
criteris de sostenibilitat i ha de tenir en compte els efectes del canvi climàtic (com ara l’escalfament
global i l’acidificació del medi marí). |
