RECERCAT Principal
>
Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
>
Articles, congressos, llibres
>
Articles
>
Visualizar documento
Para acceder a los documentos con el texto completo, por favor, siga el siguiente enlace: http://hdl.handle.net/10854/1990
| dc.contributor | Universitat de Vic. Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació |
|---|---|
| dc.contributor | Universitat de Vic. Grup de Recerca en Estudis de gènere |
| dc.contributor.author | Sanmartí Roset, Carme |
| dc.contributor.author | Sanmartí Roset, Montserrat |
| dc.date | 2009 |
| dc.identifier | Sanmartí Roset, Carme; Sanmartí Roset, Montserrat "Les mestresses Baldrich a través dels capítols matrimonials (segles XVII-XIX)". A: Estudis d'història agrària, 2009, núm. 22, pàg. 91-110 |
| dc.identifier | 0210-4830 |
| dc.identifier | http://hdl.handle.net/10854/1990 |
| dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10854/1990 |
| dc.description | L’evolució d’una família burgesa benestant al llarg d’un període s’acostuma a estudiar a través dels canvis en el patrimoni, de les estratègies matrimonials o del nivell cultural, és a dir, del conjunt de totes les decisions relacionades amb la família que tenien repercussió en els afers de la casa. Les iniciatives del propietari, els casaments dels hereus i de les cabaleres, els destins dels fadristerns, les aliances que es derivaven dels casaments o l’import dels dots i llegítimes pactades generació rere generació, impactaven en el calaix de la casa mare i afectaven l’esdevenir de tota la comunitat.1 Aquests estudis s’acostumen a centrar en els caps de família perquè en una societat dirigida pels homes, eren els que gaudien de la capacitat legal i del prestigi social per comprar i vendre, i obrir o tancar negocis. També decidien sobre l’educació i el futur dels fills i filles, podien ostentar càrrecs públics o participar en la vida cultural. Tanmateix, en el procés d’evolució dels patrimonis familiars, les dones que es van unir amb els hereus van tenir un gran protagonisme. El casament de l’hereu constituïa un afer familiar de primer ordre, ja que havia de donar resposta als interessos estratègics del conjunt de la casa. Calia considerar el nivell social i econòmic de la família de la candidata i, per tant, el dot que podia aportar i les inversions que permetria aquesta entrada de recursos, però també el lloc de procedència i els avantatges que podia comportar tenir nous contactes en altres localitats. A més, s’havia de valorar la font d’ingressos de la futura família i preveure com podia incidir la nova aliança en el desenvolupament del negoci propi. Així doncs, s’havien de d’avaluar un seguit de factors abans de prendre la decisió final. En aquest article ens proposem estudiar les raons dels diferents enllaços i la rellevància que van tenir les mullers dels successius hereus en el patrimoni Baldrich. Es tracta de les tretze mestresses corresponents a set hereus, que abracen des de la segona meitat del segle xvii fins al 1835, any de la mort de la darrera mestressa Baldrich, un període del qual es conserva, a més de documentació notarial, correspondència de la casa. La diferència entre el nombre d’homes i de dones es deu al fet que un dels hereus es va casar quatre vegades, i de la resta, quatre ho van fer dues vegades, un altre una vegada, i el darrer restà solter. |
| dc.format | application/pdf |
| dc.language | cat |
| dc.publisher | Universitat de Barcelona |
| dc.rights | (c) Universitat de Barcelona, 2009 |
| dc.rights | Tots els drets reservats |
| dc.rights | info:eu-repo/semantics/openAccess |
| dc.subject | Capítols matrimonials |
| dc.subject | Mestresses de casa |
| dc.title | Les mestresses Baldrich a través dels capítols matrimonials (segles XVII-XIX) |
| dc.type | info:eu-repo/semantics/article |
Documentos con el texto completo de este documento
| Ficheros | Tamaño | Formato | Vista |
|---|---|---|---|
| artconlli_a2009 ... at_mestresses_baldrich.pdf | 310.1 KB | application/pdf | Vista/Abrir |