Abstract:
|
La presó Model de Barcelona fou projectada pels arquitectes Salvador Vinyals i Domènech i Estepà a causa de la reforma penitenciària a finals del segle XIX. L’ojectiu principal d’aquesta reforma era privar el reu de qualsevol contacte perniciós, d’aquí el naixement de la presó cel·lular. La finalització de la seva construcció data del 1904. La presó Model, tal i com el seu nom indica, es el “model” a seguir. La seva morfologia panòptica, derivada del principi de l’utilitarisme d’en Jeremy Bentham, permet la centralització del poder en el volum central i, per tant, el control total del reu amb menor quantitat de personal
funcionari. El programa actual se subdivideix en tres grans grups: L’administratiu, el de serveis i el panòptic.
Els tres programes es desenvolupen concèntricament creant un gradient de llibertat. La presó Model se situa longitudinalment entre els carrers Roselló i Provença amb una diferència de nivell de 3,2m. El nivell principal del conjunt se situa en cota intermedia entre els dos
nivells. El programa administratiu se situa en tot el perímetre, seguidament es desenvolupa la corona de serveis i per últim i com a element central se situa el panòptic, element sense llibertat. El projecte es compon de tres franges programàtiques concèntriques: una exterior, on se situa la zona d'acollida i promoció i la zona infantil, una intermèdia, que serveix la primera permetent que sigui totalment diàfana i l'edifici panòptic central. A la planta primera es desenvolupa el parc interior d'illa vinculat a l'edifici panòptic i connectat
visualment amb els carrers dels voltants i amb les zones d'acollida i promoció infantil.
Pel que fa a l'edifici panòptic, es proposa un esponjament de la seva superfície preservant les característiques principals de l'edificació. La nau central es conserva mentre que, de les naus laterals, s'enderroquen d'alguns dels murs els forjats que configuren les cel·les, creant un joc de visuals entre les zones dels diferents nivells. |