El litoral català, es troba afectat per un increment de la població, amb un important nombre de trasllats des de les zones interiors cap al litoral. Això comporta que cada cop més es diversifiquin els usos de la costa on predominen els turístics o urbans per sobre dels pesquers, agrícoles, de transports, etc. En els darrers 50 anys el litoral ha sofert un procés de regressió generalitzada amb la disminució de les aportacions sedimentàries dels rius per l’explotació dels àrids o la construcció de preses, junt amb la construcció d’infraestructures al llarg del litoral. La resposta del medi és l’alteració de la dinàmica litoral ,esdevenint un dèficit generalitzat sedimentari, que es reflexa en un retrocés de la línia de costa d’1m per any. D’altra banda l’alteració de les platges degut a l’efecte barrera que provoquen algunes infraestructures, causen acumulacions excessives de sediments en unes zones i l’erosió en d’altres arribant en alguns casos a la desaparició total de la platja. El problema que sorgeix és trobar una solució que garanteixi per una part el caràcter públic de les platges i per l’altre la conservació, fins on sigui possible, de les característiques naturals del medi (desenvolupament vs protecció). Això no es fàcil de dur a terme, ja que els problemes que es donen es situen en un context socioeconòmic i mediambiental que fa difícil de coordinar i gestionar, una solució òptima per als dos. Es desenvolupen estratègies per a la gestió de la zona costanera per pal·liar els efectes negatius esmentats tant des del Ministeri, amb actuacions de regeneracions de costes com des de la Generalitat de Catalunya amb actuacions de transvasaments de sorres. Les segones es realitzen en zones afectades normalment per estructures, traslladant els sediments des de les zones que pateixen acumulacions sedimentaries excessives a zones en procés de regressió costanera, amb la finalitat de restituir el transport sedimentari que s’hauria de donar de forma natural. D’altra banda els ports es troben amb la necessitat, de desenvolupar actuacions pel manteniment dels calats a les bocanes i davant els dics de recer, on es produeixen acumulacions de sorres degut a l’efecte barrera al transport longitudinal. En el context exposat, la present tesina tracta el desenvolupament d’una guia metodològica per a la tramitació i execució de les obres de transvasaments de sorres en el litoral català junt amb una sèrie de recomanacions determinades per a la millora de l’execució i definició de les mateixes. Ressaltar que la guia servirà per a actuacions de transvasaments o de by-pass de sediments i no per a qualsevol altra obra de dragat o regeneració de platges. La varietat en aquests tipus d’obres fa que s’hagi de diferenciar segons les metodologies i finalitats buscades. En primer lloc, es determina el context normatiu en que es troben aquests tipus d’actuacions junt amb la tramitació necessària per la elaboració d’una obra de transvasaments de sorres. Segueix un inventari de les intervencions realitzades, ja sigui de transvasaments de sorres,de manteniment portuari o de regeneracions de platges, per a finalment determinar quin tipus d’actuacions es podrien incloure dins el context de la guia i les recomanacions. El treball continua amb una explicació teòrica dels factors a considerar, junt amb els paràmetres i estudis més significatius per a la realització de transvasaments acabant amb l’anàlisi de tres obres realitzades en el port de Premià de Mar entre 2006 i 2008. Les dues primeres es desenvolupen des de la Generalitat de Catalunya, per part de la Direcció General de Port, Aeroports i Costes i la darrera des del concessionari del port. A partir d’aquest estudi es pot determinar si s’han complert els objectius que es perseguien i la resposta de l’entorn enfront a les actuacions realitzades, diferenciant entre la zona de dragatge i la d’abocament. A continuació, es proposa una metodologia per als controls volumètrics de les obres enfront a la necessitat que presenten les zones intervingudes i el temps de durabilitat de les actuacions. Les conclusions que se’n desprenen fan esment a la metodologia i resultats basats en les dades obtingudes de les obres realitzades, tot incloent una sèrie de recomanacions per a la millora del càlcul i dels paràmetres en les futures actuacions. Finalment s’elabora la guia per a la tramitació i execució dels transvasaments de sorres.