Abstract:
|
El canvi climàtic constitueix una de les majors amenaces ambientals d’aquest segle, un fet
avui dia reconegut per governs, científics, empreses i organismes de tot tipus. Encara que la
variació del clima constitueix un fenomen natural, la problemàtica que es presenta és que
aquesta variació s’accelera com a conseqüència de l’augment de les emissions de gasos
d’efecte hivernacle originades per l’activitat humana. Un dels principals focus d’emissions
d’aquests gasos és conseqüència del creixent consum energètic de la societat, ja que una
gran part de l’energia necessària per assolir les demandes actuals s’obté de la utilització de
combustibles fòssils tals com carbó, gas natural o petroli.
Una de les primeres mesures que es pot dur a terme per frenar aquesta tendència és posar
en marxa urgentment actuacions dirigides a millorar l’eficiència dels edificis i aconseguir
estalvis energètics reals i efectius, sobretot en el sector serveis, on la meitat de l’energia
consumida es realitza en els edificis d’oficines. El consum energètic en una oficina es troba
repartit majoritàriament entre els equips d’il·luminació, seguit dels sistemes de climatització,
dedicant una petita part (al voltant del 5%) a la producció d’aigua calenta sanitària. Per tant,
l’ús generalitzat dels sistemes de climatització i els sistemes d’il·luminació contribueixen
significativament a augmentar el consum d’energia dels centres de treball. Aquests consums
es veuran influenciats per factors de disseny, com el nivell d’eficiència energètica dels equips
i de les pròpies característiques constructives de l’edifici; i per factors de gestió, com els
hàbits de consum dels usuaris i la gestió centralitzada de l’edifici.
Aquest projecte pretén realitzar una comparativa a nivell d’estalvi energètic (i el corresponent
estalvi econòmic), quan en un edifici d’oficines es gestionen de manera eficient o ineficient
els sistemes de climatització i il·luminació.
Dins del marc del projecte, s’han analitzat les diferents tecnologies existents en ambdós
àmbits, mitjançant l’estat de l’art de les pràctiques que es duen a terme actualment en
aquests tipus d’edificis. De l’estat de l’art n’ha sortit una selecció de les alternatives que a
priori són més eficients. A continuació, s’ha realitzat una modelització energètica d’un edifici
d’oficines tipus utilitzant els sistemes candidats a ser els més eficients amb les següents
eines complementàries:
- modelització lumínica mitjançant el programa DIAlux 4.7 que permet simular sistemes
d’il·luminació en interiors i exteriors d’edificis
- modelització climàtica a través del programa eQUEST 2.55. que disposa d’una
interfície gràfica per a la introducció de dades utilitzant com a motor de càlcul el
DOE2. Els resultat obtinguts en la modelització energètica s’han utilitzat per crear una guia de bones
pràctiques de gestió de l’energia en edificis d’oficines. Les línies mestres de la guia derivades
de la modelització són les següents:
- Com a proposta lumínica es presenta una distribució uniforme per planta de
lluminàries d’alta eficiència, amb un sistema de gestió en funció de les hores de
contribució de llum diürna que afavoreix positivament l’estalvi energètic i econòmic de
tot l’edifici.
- Com a proposta climàtica; pel cas del sistema de fred, es proposa una unitat central
de producció de fred amb unitats emissores tipus fan coils; i pel cas del sistema de
calor, una caldera amb unitats emissores tipus radiadors de fosa. Ambdós sistemes
gestionats segons la normativa vigent indicada pel RITE de l’any 2009 que manté
una política més restrictiva que la del RITE de l’any 2007, essent l’estalvi energètic i
econòmic superior a l’anterior normativa.
Aquesta guia de bones pràctiques de gestió energètica en edificis d’oficines només és un gra
de sorra en la contribució de la millora energètica del model actual, ja que aquest model és
un paradigma on la producció energètica es sustenta en una visió del món en la que el ésser
humà és el dominador de la naturalesa i de l’entorn, en comptes de sentir-se part integrada
del mateix. Per tant, encara queda molta feina a fer per poder aconseguir un món més
sostenible. |