dc.contributor |
Universitat de Barcelona |
dc.contributor.author |
Soler, Raimon |
dc.date |
2012-03-14T09:21:58Z |
dc.date |
2012-03-14T09:21:58Z |
dc.date |
2001 |
dc.identifier.citation |
0213-6791 |
dc.identifier.citation |
195061 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2445/22690 |
dc.format |
11 p. |
dc.format |
application/pdf |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Institut d'Estudis Catalans |
dc.relation |
Reproducció del document publicat a: http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/viewFile/29175/29165 |
dc.relation |
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2001, num. XII, p. 173-184 |
dc.rights |
cc-by-nc-nd (c) Soler Becerro, 2001 |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es |
dc.subject |
Indústria del cotó |
dc.subject |
Direcció d'empreses |
dc.subject |
Catalunya |
dc.subject |
Cotton manufacture |
dc.subject |
Industrial management |
dc.subject |
Catalonia |
dc.title |
Estratègies empresarials en la indústria cotonera catalana. El cas de la Fàbrica de la Rambla de Vilanova, 1833-1965 |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/article |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
dc.description.abstract |
La tesi estudia el cas d’una de les primeres fàbriques de teixits de cotó que va usar el vapor com a força motriu, coneguda popularment a Vilanova i la Geltrú com la Fàbrica de la Rambla o també com Manufacturas El Fénix SA. L’empresa que l’havia de construir i fer funcionar es va establir l’any 1833 però, per vicissituds diverses, no va poder començar a funcionar fins l’any 1839 i cap a mitjan la dècada de 1960 va tancar les seves portes definitivament. La possibilitat de disposar de documentació original des dels mateixos inicis de l’empresa i fins als anys 30 del segle XX permet abordar la història d’un cas rellevant entre les empreses pioneres de la Revolució Industrial a Catalunya. L’obra s’estructura bàsicament en dues parts. En la primera s’analitza la producció i el comerç de teixits i en la segona les estratègies de finançament. Pel que fa a la primera part, la tesi estudia com es produí la inversió en actius fixos (edificis i maquinària), en matèries primeres (carbó i cotó), amb quina mà d’obra es va comptar, quin tipus de teixit i quina quantitat es va arribar a produir; es fa una anàlisi en conjunt de l’evolució dels costos de producció i una estimació de la productivitat de l’empresa, i s’acaba amb aquest apartat amb una anàlisi dels aspectes comercials: clients, mercats, preus i crèdit. La segona part aborda els aspectes financers de l’activitat industrial començant per l’origen del capital industrial i seguint amb una anàlisi de la rendibilitat i de les estratègies de finançament. Del treball es desprèn que els empresaris que van regir la Fàbrica de la Rambla van buscar sempre produir amb el mínim cost possible i obtenir el màxim ingrés. Per això no van deixar mai d’introduir les innovacions tècniques que van considerar necessàries, van buscar les matèries primeres i la mà d’obra que van considerar més apropiades i als millors preus possibles; pel mateix motiu un dels seus màxims objectius va ser la reducció dels costos i l’augment de la producció i de la productivitat per poder oferir uns preus competitius a un major nombre de clients. Però, de vegades, l’objectiu maximitzador i l’ajustament de costos i preus van xocar obertament, de manera que es va renunciar al primer. Els empresaris de la Fàbrica de la Rambla, per tant, es van haver d’adaptar a un mercat amb una demanda dèbil que els condicionava. |