dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica II |
dc.contributor |
Universitat Politècnica de Catalunya. GREiP - Grup de Recerca d'Edificació i Patrimoni |
dc.contributor.author |
Meca Acosta, Benito |
dc.contributor.author |
Iranzo García, Alejandro |
dc.date |
2010 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2117/10260 |
dc.language.iso |
cat |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Restauració arquitectònica |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Edificació |
dc.subject |
Buildings - Repair and reconstruction |
dc.subject |
Edificis -- Remodelació -- Catalunya -- Barcelona |
dc.title |
Projecte de restauració del conjunt monumental de la cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/draft |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/report |
dc.description.abstract |
L’any 1989, el Departament d’Expressió Gràfica Arquitectònica II, rep aquest encàrrec a través de l’Ajuntament de Barcelona, amb el qual se subscriu un conveni de col•laboració juntament amb l’empresa Texsa.
En aquest conveni participen per part del Departament, un grup de professors i alumnes per realitzar l’aixecament gràfic de la font-cascada i el posterior projecte. La font-cascada del Parc de la Ciutadella de Barcelona va ser dissenyada per l’arquitecte Josep Fontseré i Mestres l’any 1874 i inaugurada l’any 1881 sense els elements escultòrics que es van instal•lar més tard, l’any 1888.
El projecte està format per un llac de dos nivells, un nucli central de 4 nivells i dues grans escalinates laterals. En la seva construcció predominen materials com la pedra natural, bigues metàl•liques i ceràmica.
En la restauració arquitectònica es va conservar l’equilibri entre la qualitat i l’aspecte dels materials, ja que aquest monument és una simbiosis entre l’arquitectura i l’escultura. La restauració escultòrica, degut al caràcter històric, però per les limitacions econòmiques, es va centrar en la neteja de les figures per evitar que els factors ambientals o químics seguissin desgastant i disgregant la pedra, es van segellar les fissures i es van folrar amb additius especials |