L'abandonament universitari és un fenomen cada vegada més preocupant, ja que les magnituds que pren aquest són considerables, tant en l'àmbit d'Espanya xifrat en una taxa del 40 %, com pel que fa a Catalunya taxa del 30 %. El present article pretén plasmar l'estat de la qüestió pel que fa a l'abandonament i, en concret, se centra a aprofundir en l'estudi d'aquest fenomen a les universitats públiques catalanes identificant les tipologies d'abandonament que es poden donar i quins són els perfils d'estudiants que el protagonitzen. Des d'un punt de vista empíric, es realitza un estudi sobre la dimensió que presenta l'esmentat fenomen en dues cohorts a les universitats catalanes tenint en compte el perfil de l'estudiant en cada moment temporal de la seva trajectòria acadèmica. Per acabar, atenent a la preocupació per l'eficiència i l'eficàcia del sistema universitari, s'indiquen alguns suggeriments per intentar reduir aquest fenomen i millorar la sistematització de la recollida de dades.