dc.contributor |
Mazón Bueso, Jordi |
dc.contributor.author |
Viñallonga Pijoan, Jordi |
dc.date |
2011-07-25 |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2099.1/15289 |
dc.language.iso |
cat |
dc.publisher |
Universitat Politècnica de Catalunya |
dc.rights |
Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain |
dc.rights |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
dc.rights |
http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/ |
dc.subject |
Àrees temàtiques de la UPC::Enginyeria agroalimentària::Ciències de la terra i de la vida::Climatologia i meteorologia |
dc.subject |
Wind energy conversion systems |
dc.subject |
Wind turbines |
dc.subject |
Global warming |
dc.subject |
Thermal wind |
dc.subject |
Numerical model |
dc.subject |
Aerogeneradors |
dc.title |
Analysis of the eolic harnessing of mountain and valley winds in several places of Pyrenees. |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/bachelorThesis |
dc.description.abstract |
Sota el context actual de canvi climàtic que està patint el nostre país, en aquest escrit es proposa una possible nova font d‟energia alternativa a les muntanyes: l‟aprofitament dels corrents tèrmics.
Els cims de les muntanyes a les nits es refreden més ràpidament que no pas el fons de la vall provocant que l‟aire fred, dens i pesat llisqui pels pendents avall. Aquest fenomen s‟anomena vent catabàtic. Per cas contrari, durant el dia l‟aire a la vall s‟escalfa més que als cims. L‟aire calent és menys dens i lleuger i per tant puja pels pendents cap als cims. Aquest fenomen s‟anomena vent anabàtic.
Seguint l‟atmosfera estàndard al augmentar d‟alçada la temperatura decreix sempre, per la capa més propera a la superfície. Per tant, en una muntanya forçosament al tenir per definició alçades diferents tenim temperatures diferents entre elles. És per això que els vents tèrmics sempre es formen d‟una manera constant, ara bé, la pregunta que ens plantegem en aquest treball és sí els podem aprofitar i com ho podem fer.
Per respondre-la s‟ha seguit tot un procés d‟anàlisi bàsic per finalment concloure si és possible instal·lar un petit aerogenerador en aquesta població, quina potència produiria així com dictaminar si sortiria rentable. L‟anàlisi consta d‟un estudi estadístic dels vents a Organyà, simulacions de turbulències amb el TurbSim i de una prova de vuit models d‟aerogeneradors sobre el potencial eòlic d‟aquesta població.
Per altre banda s‟ha modelat el sistema de vents a la muntanya a partir d‟un model analític, implementant i obtenint resultats a Organyà. Aquest model ens permet fer un anàlisi preliminar del potencial eòlic de la vall. Finalment s‟ha dut a terme una previsió de futur d‟aquests vents tèrmics amb el fi de intentar determinar si és una font energètica amb pervenir.
Hem proposat un sistema híbrid entre energia solar i eòlica que ja és la solució a la necessitat d‟energia elèctrica en instal·lacions aïllades i remotes. Molt previsiblement amb el pas dels anys els vents tèrmics poden arribar a ser una font energètica i d‟ingressos clau en el desenvolupament del Pirineu. |