Han estat molt nombrosos els historiadors i antropòlegs que, al llarg deis anys, han formulat teories i interpretacions intentant explicar, des d'una perspectiva o una altra, el sorgiment i institucionalització de les activitats físiques i esportives. És evident que l'home -quant a ésser viu-, igual que els al tres membres del regne animal, sempre ha tingut una activitat motora. Ara bé, l'exercici físic humà no pot quedar reduït a un mer fenomen biològic. Ningú no negara l'existència d'un potencial fisiològic que en cada moment de l'evolució -des deis primats fins als homínids- determina la motricitat humana. Peró la presencia de l'home sobre la faç de la terra no és limita a un simple creixement biològic, desplegat en una serie de possibilitats biomecàniques, sinó que també té una inequívoca dimensió cultural que beu a les mateixes fonts de la humanització.