La idea predominant és que una ciència exacta que es caracteritza per la precisió, la concisió i la no-ambigüitat, i que s'expressa amb l'ajuda de formalismes de manera molt freqüent, difícilment pot presentar variació. En aquest article, es vol demostrar que en el llenguatge de les matemàtiques existeix variació perquè és llenguatge, i perquè la variació és una de les característiques intrínseques del llenguatge. A banda d'això, fa un primer esbós dels tipus de variació que s'hi produeixen amb l'anàlisi de textos reals.