En aquest treball s’ha realitzat un estudi comparatiu dels valors de la resposta acomodativa amb dos instruments diferents. Per tal de dur-lo a terme, s’han utilitzat un refractòmetre automàtic, el Grand Seiko WAM-5500 i una retinoscòpia infraroja, realitzada amb l’instrument PowerRef II i s’han realitzat mesures amb ambdós instruments tant en mode estàtic com en mode dinàmic. Aquest estudi s’ha dut a terme a una població de 30 pacients joves sans d’ entre 18 i 32 anys. En les mesures en mode estàtic, hem comparat la resposta enregistrada pels dos instruments davant d’estímuls acomodatius de 2.50 i 5.00D. Per altra banda, en l’estudi de la dinàmica de l’acomodació, s’ha avaluat l’amplitud, la velocitat i els pics màxims i mínims de la resposta acomodativa davant un estímul acomodatiu que canviava d’1.00 a 3.00D en cicles de 10 segons. Els resultats mostren que en el cas de les mesures estàtiques no es troben diferències estadísticament significatives per a demandes acomodatives de 2.50D (p=0,196), al contrari que per les demandes de 5.00D (p<0.01). Per altra banda, en el cas de les mesures dinàmiques trobem diferències estadísticament significatives entre ambdós instruments per l’amplitud (p<0.01), la velocitat (p<0.01) i els pics màxims i mínims (p<0.01).