La crisi socioeconòmica dels darrers anys està fent que cada any creixi més el nombre de persones en risc d'exclusió social i pobresa. Les persones sense llar són la versió més extrema de l'exclusió social i residencial i reflecteix les conseqüències més greus del procés d'empobriment de la ciutadania. Es proposa una nova xarxa d'equipaments públics inclusius per a persones sense llar a nivell de barri. El model s'organitza per districtes, amb un nou equipament (nucli) per districte que treballi de forma coordinada amb les entitats i associacions existents de cada lloc. Aquest nou model d'equipament ha de disposar d'un programa que permeti cobrir les necessitats que tenen les persones sense llar (usuaris), permetent que adquireixin hàbits que els portin a tenir una autonomia real. El nou model té una intenció clara de ser visible i trencar amb l'exclusió i ocultació, amb el que treballarà les relacions amb el barri a escala social, cultural i econòmica. Per tant el programa és a escala de barri, amb espais d'ús públic i compartit on el contacte desemboqui amb intercanvi. El projecte que es desenvolupa es situa al barri de Gràcia, en concret a l'illa que conté els carrers Astúries, Torrent de l'olla, Jaén i Sant Antoni. L'àmbit proper a l'illa és ric en fluxes de vianants, activitat comercial i un bon nombre d'equipaments. Aquesta ubicació també té mancances a nivell de connectivitat i característiques especifiques de l'illa que s'han de conservar. Tots aquests inputs combinats, generen una seguit d'oportunitats per l'illa i el barri. D'altra banda, l'afectació urbanística del pla del 1976 no té en compte el teixit existent ni la seva vegetació. Aquest és el punt de partida per dissenyar una nova ordenació més adequada.