Aquest projecte té per objecte la redacció, estudi i seguiment de la modificació real d una
figura de planejament urbanística com és el Pla General Metropolità en un àmbit industrial
anomenat marge esquerre del Riu Ripoll de Ripollet, impulsada per l Ajuntament de Ripollet.
El text refós de la modificació en sí mateix estarà inclòs en els annexes d aquest projecte, tot
centrant el nucli de la memòria en seu estudi i seguiment.
En primer terme es pretendran descriure de manera clara i concisa les bases que han
impulsat la figura de planejament, mitjançant l emplaçament i descripció física de l entorn, que
ens situarà en l espai físic on ens trobem,un polígon industrial de Ripollet situat al marge
esquerre del Riu Ripoll; l anàlisi i context històric/econòmic, que a base d una recerca en la
història del municipi es fonamenten les bases del que és actualment el polígon industrial, tot
evolucionant des de la pagesia i molins de paper en els seus inicis, fins al polígon industrial
actual; i planejament actual, que fa un recorregut històric del planejament urbanístic a partir
del 1961 amb l aprovació del Pla Parcial de Barcelona fins a l actualitat, donant a entendre les
directrius urbanístiques que han fet que aquest es desenvolupés i la rellevància que ha tingut
cada un. A partir d aquest anàlisi i de les peticions i queixes de particular rebudes, es van
decidir impulsar actuacions urbanístiques per a donar resposta a aquestes noves necessitats a
través de la modificació del Pla General Metropolità, que és la figura en la que es basa tot el
planejament derivat de l àrea metropolitana. Apart d aquesta modificació també es farà un
refós de tot el planejament derivat que afecta l àmbit d actuació.
A continuació es descriu i explica, punt per punt, com s ha anat redactant el document i les
seves respectives modificacions així com el tràmit, pas per pas, que ha seguit l expedient
administratiu. En primer terme es va redactar un document que es va aprovar inicialment pel
Ple municipal, desencadenant totes les actuacions administratives que venen marcades per llei,
com la suspensió de llicències, la publicació i exposició al públic i la sol·licitud dels informes
perceptius a les entitats oficials corresponents de mobilitat, comerç, urbanisme i aeronàutica.
Un cop finalitzat el termini d exposició al públic, i efectuats els informes tècnics i interns
corresponents es va aprovar provisionalment. Llavors es van rebre informe de les entitats
citades, alguns d ells amb deficiències menors, però l informe de la Comissió General
d Ordenació del Territori i Urbanisme va emetre informe amb deficiències inesmenables,
proposant-ne la suspensió definitiva del tràmit. D acord amb això, el Ple municipal va acordar
la suspensió definitiva de l expedient. A continuació es va procedir a iniciar un nou expedient, tramitat de la mateixa manera a
l anterior però amb la correcció de les deficiències citades. El tràmit es va desenvolupar sense
problemes i ens varem situar en el mateix punt que en l expedient anterior, amb l aprovació
provisional i amb informe de deficiències de la mateixa entitat, però aquest cop esmenables.
Llavors els Serveis Tècnics Municipals van rectificar aquestes petites deficiències, amb el
posterior vist i plau del document final del Ple municipal, situant el procediment en el seu punt
final, exposició al públic i sol·licitud d informe favorable de Comissió General d Ordenació
del Territori i Urbanisme i que al mateix temps aquest òrgan el publiqui per a donar-li
executivitat.
Com a últim punt del projecte s ha volgut fer una hipòtesi d actuacions legislatives (partint
de la normatives existents locals, autonòmiques i estatals) que tenen per objectiu millorar la
eficiència energètica en els edificis industrials, a través de la incentivació, per una banda
proposant un de creació de comunitats de propietaris de cogeneració basat en la idea de
ECOBARRIS, incentivats per avantatges urbanístics (edificabilitat) i per l altre de la creació
d un sistema de puntuació basat en el sistema de classificació i certificació de l edificació
sostenible LEED (Leadership in Energy and Environmental Design), incentivant amb beneficis
fiscals alhora de l obtenció de llicències urbanístiques. Finalment s han citat, explicat i valorat
sistemes d estalvi energètic actualment utilitzats, exemplificant-ho amb la geotèrmia. |