Les resines epoxi es troben entre els materials termostables més importants que s'utilitzen en una gran varietat d'aplicacions tals com adhesius, matrius per a materials compostos, recobriments de superfícies i encapsulament de components electrònics. Aquest fet es deu, majoritàriament, a les seves bones propietats mecàniques, elèctriques i a la seva gran resistència a agents químics i a les altes temperatures. Tot i així, les resines epoxi presenten un greu desavantatge com a conseqüència de l‟elevat grau d'entrecreuament de les seves cadenes, la fragilitat. Aquesta característica en restringeix el seu ús a aplicacions molt específiques. Per tal de millorar-ne la fragilitat, es poden afegir agents modificants a la matriu epoxídica que ajuden a augmentar la seva resistència a l'impacte i, per tant, a disminuir-ne la fragilitat. Un exemple de modificadors utilitzats són els polímers hiperramificats i estrelles. En el present projecte s'estudia el comportament d'una resina epoxi modificada amb polímers dendrítics. Concretament, s'estudiarà un sistema epoxi-anhídrid compost per diglicidilèter de bisfenol-A i 4-metilhexahidroftàlic utilitzant N,N-dimetilbenzilamina com a iniciador i hiperestrelles amb un nucli de polièster hiperramificat i diferent nombre de braços de poli (ε-caprolactona) i poli(etilenglicol) com a modificants de la tenacitat. S'han realitzat estudis sobre la relaxació estructural, els processos relacionats amb les transformacions i separació de fases, amb la durabilitat i estabilitat tèrmica així com la cinètica de curat d'aquests sistemes. L'estudi cinètic s'ha dut a terme a través de la calorimetria diferencial d'escombrat i l'espectroscòpia d'infrarojos. Per a l'avaluació de propietats s'han fet assajos calorimètrics, dinamomecànics, termomecànics, termogravimètrics i la tenacitat s'ha determinat a partir de mesures de la resistència a l'impacte. S'analitza també l'existència de separació de fases i el tipus de fractura mitjançant microscòpia electrònica d'escombrat.