El principal objectiu del present projecte ha consistit en veure quina és la correlació existent entre la morfologia de les vies aèries superiors (concretament la faringe) i la utilització del dispositiu d’avanç mandibular (DAM) en pacients que pateixen del síndrome d’apnea obstructiva del son (SAOS). Per tal d’aconseguirho, hem fet un estudi de tres pacients als quals se’ls ha subministrat el tractament, i hem analitzat tres conjunts d’imatges CT per a tres configuracions diferents (pacient amb el DAM, amb boca tancada i boca oberta, i pacient sense el dispositiu). Per tal de realitzar l’estudi s’ha fet servir el software 3DSlicer, a partir del qual s’ha segmentat la faringe per cadascuna de les configuracions i se n’ha extret el model del volum en 3D. S’han quantificat alguns paràmetres de la faringe com ara el volum i les dimensions anteroposterior i transversal i, posteriorment, s’ha dut a terme una cefalometria del crani per tal de veure amb més claredat quina es la morfologia del rostre en cada cas. A partir dels resultats obtinguts s’han buscat correlacions entre els canvis produïts i el tractament del DAM, constatant que la seva utilització afavoreix l’eixamplament de la faringe i en conseqüència prevéu el seu col·lapse. De cara al futur, s’obre la porta a la possibilitat d’ampliar l’estudi augmentant el nombre de pacients i duent a terme la segmentació de la llengua per tal de poder extreure conclusions més fonamentades.