El present treball defineix un model de gestió de la innovació enfocat a resoldre els reptes socials d’una administració local. Aquest model aprofita les estructures municipals existents, regulant l’activitat innovadora que es realitza de forma oberta o facilitant la pràctica allà on no existeix. Dins d’aquest model s’ha definit un sistema de priorització de propostes i de projectes innovadors en l’àmbit de les infraestructures i serveis urbans amb criteris de sostenibilitat. D’aquesta manera s’aporta una eina de suport a la decisió que permet maximitzar els beneficis obtinguts en les inversions municipals. El model de priorització està basat en la metodologia MIVES i retorna l’Índex d’Avaluació de la Sostenibilitat (IAS) per a cada cas. S’ha definit de tal forma que pugui ser avaluat pel propi participant que aporta la idea innovadora, millorant l’eficiència del sistema. El personal municipal només ha de comprovar que els paràmetres d’entrada estan degudament justificats. La metodologia generada d’assignació de pesos i d’anàlisi de rellevància dels indicadors permet adaptar el model de forma objectiva a qualsevol ajuntament. Mitjançant les eines d’anàlisi de discriminació permet ajustar els models i el seu rang de resultats a casos concrets. El model de priorització de propostes ha estat aplicat satisfactòriament a dos situacions reals a la ciutat de Barcelona. S’ha contrastat que el model és vàlid tant per a prioritzar conjunts heterogenis de propostes (idees obertes), com per a conjunts homogenis (convocatòries específiques). També s’ha verificat la bondat de les eines d’ajust del model: assignació de pesos, anàlisi de rellevància i de discriminació dels indicadors. Finalment s’ha aconseguit establir un llindar estimatiu d’acceptació de propostes que permet decidir individualment si un projecte innovador és suficientment sostenible o no