Davant els discursos que anuncien el final de la lectura i la mort del lector, hi ha raons per a pensar que la lectura serà també en la societat de la informació un dels instruments fonamentals per a comunicar-nos, pensar, aprendre i atribuir sentit a les experiències pròpies i alienes. Tanmateix, també hi ha pocs dubtes que en aquest nou escenari, i sobretot sota el guiatge de les tecnologies digitals de la informació i la comunicació i els textos electrònics, s¿esdevenen canvis importants en la definició del text, de l¿autor, del lector, de les maneres de llegir i de les pràctiques de lectura. El concepte mateix d¿alfabetisme, del que significa estar alfabetitzat en la cultura escrita, està en procés de canvi i transformació. D¿una banda, el concepte d¿alfabetisme s'expandeix i, al costat de l¿alfabetització relativa a la cultura lletrada, comencen a prendre forma altres alfabetismes relacionats amb la cultura tecnològica i altres elements característics de la societat de la informació. D'altra banda, juntament amb aquesta expansió o eixamplament del concepte, es produeix una transformació del que significa i exigeix el fet d'estar alfabetitzat en la cultura lletrada. Internet i els textos electrònics modifiquen els elements bàsics que intervenen en els processos de lectura comprensiva. Ara bé, l'aparició de nous alfabetismes, i també els coneixements i habilitats que planteja l'exigència de l¿alfabetisme en els textos electrònics, comporta inexorablement el risc dels seus corresponents analfabetismes. Aquest risc és més que més perquè la realitat sobre la qual es projecten aquestes necessitats d'alfabetització continua marcada per greus mancances en el domini i les pràctiques de la lectura entre amplis sectors de la població.