La historiografia catalana, malgrat les llacunes que encara presenta, està realitzant avanços força importants tant en el plantejament i resolució de nous problemes com en el replantejament i obtenció de respostes d'antics interrogants. Aquest seguit d'aspectes no són aliens a la historiografía catalana del segle XVIII, i per tant a aquells historiadors que hi estan contribuint. El cas d'Enric Tello n'és paradigmàtic.