Aquest és un projecte que està enfocat de cara l’estudi d’un seguit de polímers plàstics. El que s’estudiarà és la capacitat de degradació d’unes mostres determinades de mescles d’REX-PLA amb ABS, ABS pur, i REX-PLA pur. Els mètodes emprats per determinar com de degradables són aquests plàstics seran dos diferents que intentaran simular unes condicions naturals. Per una banda sotmetrem un seguit de mostres a la radiació solar i a les inclemències del temps, i per altra disposarem unes mostres d’iguals dimensions i proporcions enterrades en uns tests amb un sòl biològicament actiu. D’aquesta manera podrem veure en quin entorn les nostres mescles es veuen més afectades, i també podrem dir quina de les mostres resulta ser més o menys resistent a tals condicions. Les mostres que emprarem correspondran a cadascuna de les setmanes que englobaran els tres mesos que dura el projecte, és a dir, que cada setmana extraurem una mostra i així en podrem avaluar l’evolució al llarg del temps. Aquestes mostres seran analitzades i se’n podran realitzar les comparacions pertinents dels resultats obtinguts per pèrdua de massa, espectroscòpia IR i cromatografia GPC. Finalment realitzarem un estudi econòmic i un estudi ambiental per tal de tenir una idea més complerta de la feina feta i de l’impacte generat durant aquest temps. De les proves realitzades se n’han obtingut uns resultats, els quals indiquen que, en les deu setmanes que ha durat l’assaig, cap de les mostes que contenen ABS s’ha degradat significativament quan han estat enterrades al sòl. Per contra, REX-PLA si que ho ha fet en una proporció petita. En referència a les mostres exposades al sol, es pot concloure que el REX-PLA si s’ha degradat apreciablement, especialment en el paràmetre de la massa molar. Per altre banda, les mostres que contenen ABS pateixen un fort esgrogueïment, que queda una mica suavitzat si conté agent compatibilitzant, el que indica que una bona mescla dels components (ABS i REX-PLA) millora les propietats del material final.