Davant situacions de crisis (siguin aquestes de caire personal, social o polític) els humans acostumem a cercar referents que ens ajudin a transitar-les i, a ser possible, a superar-les. Sovint, aquestes referències no resulten suficientment útils per a superar la situació de crisi viscuda, però si més no (ni que sigui per permetre albirar una solució alternativa) acostumen a ser un ancoratge on recolzar les nostres decisions. És en aquest sentit que, la recuperació del tractat de Kant sobre La pau perpètua adquireix plena actualitat. La greu crisi humanitària que està vivint Europa en els darrers mesos, amb milers de persones que fugen de l'horror de la guerra als seus països i que truquen a la porta del vell continent a la recerca de la oportunitat d'una vida millor, o de vegades senzillament d'una vida, està posant de manifest la incapacitat (o el que és més greu, la indiferència) dels governs europeus. Aquella Europa, bressol de la democràcia, del naixement i reconeixement de drets i llibertats civils i polítiques afronta la gestió de la crisi dels refugiats amb una clara i flagrant vulneració dels drets humans d'aquestes persones.