El Riu Segre, des de fa molt de temps, se sap que és un riu aurífer, ja que les seves aigües o les dels seus afluents renten gran part de la serralada pirinenca, constituïda en part per materials paleozoics rics en concentracions anòmals d’or i de metalls pesants, com poden ser la magnetita, zircons... L'objectiu bàsic d'aquest treball és la valoració dels recursos d’or a la conca de la Cerdanya i de les terrasses fluvials del Segre a prop d’Oliana. A la conca de la Cerdanya, s’ha estudiat una zona molt característica geomorfològicament dins del terme municipal d’All, la qual podria ser una de les possibles restes de mineria romana a la vall. I aprofitant les eines i coneixements adquirits en aquest treball i en un altre treball previ, realitzat per mi mateix, sobre l’or romà a Cerdanya, vàrem decidir anar a buscar l’evidència i l’existència d’or en un altre tipus de placer, on tinguéssim més possibilitat de trobar-ne, un Placer Artificial. A All, l’or, hi és present amb una mitjana força baixa per quilograms de mostra, sense una anàlisi final de la mostra, i uns resultats concloents analíticament. Durant l’observació i visualització no s’han pogut observar partícules d’or en el microscopi binocular. Pel que fa a possibles restes romanes, les estructures en aquest sector són molt visibles i clarament antròpiques, però encara no s’han pogut observar partícules d’or que puguin demostrar aquesta hipòtesi. Tot i així, tot fa pensar en estructures i models d’explotació romanes, i hom pensa que són possibles cates de prospecció d’or fetes per part dels romans al llarg del Pirineu. Pel que fa a la les mostres de la Planta d’àrids, podem concloure clarament que el jaciment és ric en or i metalls pesats, i que les moquetes funcionen molt bé i recuperen bé l’or en partícules superiors a les 150 micres, per sota d’aquesta granulometria la majoria es perden i van a parar al cicló i/o a la sorra final de 0- 5mm. Les mostres de les moquetes d’Oliana són d’una concentració molt elevada i, segons la bibliografia estudiada, això representaria la recuperació d’un 10 o 15 % de l’or. S’hauria d’estudiar la possibilitat, per part de la empresa, de posar a final del rentat i separació de la grava un concentrador gravimètric, com el Knelson utilitzat en el treball previ, de com a mínim un de 150kgs/h.