Recent evidence questions some conventional view on the existence of income-related inequalities in depression suggesting in turn that other determinants might be in place, such as activity status and educational attainment. Evidence of socio-economic inequalities is especially relevant in countries such as Spain that have a limited coverage of mental health care and are regionally heterogeneous. This paper aims at measuring and explaining the degree of socio-economic inequality in reported depression in Spain. We employ linear probability models to estimate the concentration index and its decomposition drawing from 2003 edition of the Spanish National Health Survey, the most recent representative health survey in Spain. Our findings point towards the existence of avoidable inequalities in the prevalence of reported depression. However, besides ¿pure income effects¿ explaining 37% of inequality, economic activity status (28%), education (15%) and demographics (15%) play also a key encompassing role. Although high income implies higher resources to invest and cure (mental) illness, environmental factors influencing in peoples perceived social status act as indirect path as explaining the prevalence of depression. Finally, we find evidence of a gender effect, gender social-economic inequality in income is mainly avoidable.

- Evidència empírica recent qüestiona la visió tradicional sobre l'existència de desigualtats relacionades amb la renda en el patiment de depressió tot i suggerint que altres determinants poden jugar un paper destacat, com ara l'estatus laboral i/o el nivell educatiu. Aquest tipus d'evidència sobre desigualtats socio-econòmiques és especialment rellevant per un país com Espanya que gaudeix d'una cobertura limitada en malalties mentals, a banda d'existir heterogeneïtats regionals. Aquest article pretén mesurar i explicar el grau de desigualtat socio-econòmica en el nivell de depressió (declarada) a Espanya. Utilitzem models lineals de probabilitat per a estimar l'índex de concentració i la seva descomposició utilitzant la informació de la Encuesta Nacional de Salud de 2003. Els nostres resultats assenyalen l'existència de desigualtats econòmiques evitables en la prevalència de depressió declarada. No obstant, a part d'un "pur efecte renda" que explicaria un 37% de la desigualtat mesurada, l'ocupació o estatus laboral (28%), el nivell educatiu (15%) i la demografia (15%) també jugarien un paper rellevant. Encara que una renda elevada implica haver d'invertir més recursos per curar malalties (mentals), els factors ambientals que afecten l'estatus social percebut per les persones actuarien de manera indirecta com a factors explicatius en la prevalència de l'obesitat. Finalment, trobem evidència d'un efecte segons el gènere.