L'aprovació de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial per l'Assemblea General de la UNESCO el 2003 marca el començament d'una nova etapa no només en la història de la gestióinternacional del patrimoni, sinó també en el mateix concepte de patrimoni. Suposa també canvis importants tant en relació amb la conceptualització del patrimoni com pel que fa a l'aparició d'un nou àmbit de recerca i gestió en l'àmbit internacional. Des de llavors, el patrimoni immaterial viu una certa moda, present en les polítiques públiques, en la recerca, i en les polítiques de gestió i difusió del patrimoni; fins i tot ha penetrat amb força en els museus, modificant el mateix concepte del que pot ser considerat patrimoni.