Com és ben sabut, la grandària relativa del sistema bancari a la Unió Europea és molt elevada, atès el paper hegemònic que les entitats bancàries ostenten als principals països europeus. De fet, els actius bancaris de la Unió Europea suposen gairebé el 300% del PIB davant el 95% i 233% del PIB que representen als Estats Units i al Japó, respectivament.1 En països com Luxemburg, Irlanda, Malta i Xipre la grandària del sistema bancari assoleix valors encara més grans (superiors al mil per cent en el cas de Luxemburg), raó per la qual resulta difícil pensar que, arribat el cas, les seves autoritats puguin afrontar per elles mateixes problemes en els seus sistemes bancaris.