La psicosi és un trastorn mental greu, de crònic i de simptomatologia positiva i negativa, que repercuteix de manera funcional i heterogènia en el pacient. Existeix una gran diversitat clínica que implica dificultats significatives per aconseguir un tractament únic i d’èxit. En aquest treball s’ha realitzat una revisió sistemàtica amb l’objectiu de recollir i analitzar l’evidència empírica de la qual disposem, actualment, en relació a l’eficàcia i seguretat de la Teràpia Electroconvulsiva (TEC) en pacients amb trastorns psicòtics resistents. Certs judicis de valor, qualificatius i polèmics, es van exposar des del començament del TEC, cap als anys 30 i 40, per les seves pràctiques de risc sense anestèsia, ni relaxants musculars o monitoritzacions, la qual cosa va portar a considerar-la una pràctica de risc tant per la població com per la comunitat científica. De 810 articles identificats a les bases de dades consultades, 17 articles van complir els criteris d’inclusió que ens havíem plantejat. Els resultats indiquen que la TEC és una opció terapèutica a considerar degut a l’eficàcia i seguretat dels seus resultats, incloent pacients embarassades i que, en la major part dels casos, s’administra com a tractament combinat amb fàrmacs neurolèptics. Les investigacions realitzades fins ara descriuen els efectes secundaris com transitoris i lleus (per exemple: cefalees, nàusees, vòmits, estats de confusionals i certa pèrdua de memòria). No obstant, la TEC no es contempla com a tractament d’elecció per als Trastorns Psicòtics, és la farmacologia la que manté el primer criteri d’elecció. En aquest sentit, és un repte per la comunitat científica que aquesta teràpia sigui acceptada socialment i, d’aquesta manera, poder donar alternatives que

La psicosis es un trastorno mental grave, de curso crónico y de sintomatología positiva y negativa, que repercute de manera funcional y heterogénea en el paciente. Existe una gran diversidad clínica que implica dificultades significativas para lograr un tratamiento único y exitoso. En este trabajo se ha realizado unarevisión sistemática con el objetivo de recoger y analizar la evidencia empírica que disponemos, en la actualidad, en relación a la eficacia y seguridad de la Terapia Electroconvulsiva(TEC) en pacientes con trastornos psicóticos resistente. Ciertos juicios de valor, calificativos y polémicos se expusieron desde los comienzos de la TEC, hacia los años ‟30 y ‟40, por sus prácticas de riesgo sin anestesia, ni relajantes musculares o monitorizaciones lo que llevó a considerarla una practica de riesgo tanto para la población como para la comunidad científica. De 810 artículos identificados en las bases de datos consultadas, 17 artículos cumplieron los criterios de inclusión que nos habíamos planteado. Los resultados indican que la TEC es una opción terapéutica a considerar debido a la eficacia y seguridad de sus resultados, incluso para pacientes embarazadas y que, en la mayoría de los casos, se administra como tratamiento combinado con fármacos neurolépticos. Las investigaciones realizadas, hasta la actualidad, describen los efectos secundarios como transitorios y leves (por ejemplo: cefaleas, náuseas, estados confusionales y cierta pérdida de memoria). Sin embargo, la TEC no se contempla como tratamiento de elecciónpara los Trastornos Psicóticos, siendo la farmacología la que mantiene el primer criterio de elección. En este sentido, sigue siendo un desafío para la comunidad científica que esta terapia sea aceptada socialmente y así poder dar alternativas que permitan una mejora en la calidad de vida de los pacientes.

Psychosis is a serious mental disorder, chronic course with positive and negative symptomatology, which affects a patient in a functional and heterogeneous way. There is a great clinical diversity that implies significant difficulties in order to achieve a unique and successful treatment. In this work of a systematic review has been carried out with the objective of collecting and analyzing the empirical evidence that we have, currently, in relation to the efficacy and safety of electroconvulsive therapy (ECT) in patients with psychotic disorders resistant. Certain value judgments, qualifiers and polemics were exposed since the beginnings of TEC, towards the years ' 30 and ' 40, for their practices of risk without anesthesia, nor muscle relaxants or monitoring which led to consider it a risk practice for both the population as well as for the scientific community. Of 810 articles identified in the databases consulted, 17 articles met the inclusion criteria that we had raised. The results indicate that ECT is a therapeutic option to consider due to the efficacy and safety of its results, even for pregnant patients and that, in most cases, is administrated as a combination treatment with neuroleptic drugs. The research conducted, to date, describes the side effects as transient and mild (e.g., headaches, nausea, confusional states and some memory loss). However, ECT is not considered as a treatment of choice for psychotic disorders, with pharmacology maintaining the first critery of choice. In this sense, it remains a challenge for the scientific community that this therapy is socially accepted so that we can give alternatives that allow an improvement in the quality of life of the patients.